Contra el bé i contra el mal - contra les pretensions de l'un i de l'altre - només tenim una defensa: la ironia, deia Joan Fuster; i en la situació actual ens en farà falta molta d'ironía, perquè amb el que lladren devem cavalcar molt i pel bon camí. encara que tinc la percepció que ens quedarem a mig - camí - entre el tot i el no res, i alguna solució intermitja acabarem pactant - com sempre -
Llavors caldrà veure com ens ho expliquen. De moment i pel que es veu, fins el juny o al setembre, la 'Mesa del Congreso' no dirà si autoritza o no la consulta, que es veu que tenen una feinada amb les autonomies que no se la treuen del damunt, o ves que no sigui més tard la autorització, ja en plena tardor, abans o fins i tot després del 9N, lo qual ja va bé als dos Governs; es tracte d'anar guanyant temps al temps mentre es mareja la perdiu emmig d'un no dialeg de sords o autistes.
es clar...guanyar temps....simplement aixó...
ResponEliminaNo crec que ens convingui pactar, després de tot el camí que hem fet.
ResponEliminaL'ironia està bé, però molta gent la confon amb el sarcasme, i això ja no m'agrada tant.
Quid prodest?
ResponEliminaelo sarcasme és més dels polítics, com l'esperpent Loreto. Però ja veuràs com això s'acabarà pactant, ens diran que no ha pogut ser, que hi sortirem guanyant, etc etc, pero peix al cove com amb en Pujol. I sinó, al temps.
ResponEliminala Ironía, ¿para que sirve?. Temujin: es como soltarse un pedo a gusto, te quedas descansado.
ResponElimina