Fa uns quants anys, un dia, vaig descobrir com Quim Monzó l'existència de la paraula procrastinació: l'acció de deixar per més endavant tasques que s'han d'atendre amb urgència a força de dedicar-se a altres més irrellevants però agradables. Si fa no fa per la mateixa època, con Quim Monzó, em vaig trobar la paraula serendipitat: Una serendipitat és un descobriment o una troballa afortunada i inesperada. Es pot denominar així també a la casualitat, coincidència o accident.
En la història de la ciència són freqüents les serendipitats. Per exemple, el cometa Shoemaker-Levy 9 va ser descobert en 1993 gràcies a una serendipitat. Albert Einstein reconeix aquesta qualitat en algunes de les seves troballes.
Tot sol vaig descobrir un dia una altra paraula que defineix una nova religiò 'el pastafarisme' la religió de l'espagueti volador.

I avui, a la seva columna de la Vanguardia, qui, sinó Quim Monzó, informa d'una paraula molt interessant que defineix  'l'ultracrepidianisme', com l'hàbit d'expressar opinions o donar consells en assumptes més enllà del coneixement d'ells mateixos, o sia, 'l'ultracrepidanisme', defineix a uns individus que opinen publicament de tot sense saber-ne de res. El problema és - potser perquè la paraula és nova -, que no he sabut trobar cap individu o individua que siguin susceptiblen de ser qualificats com a 'ultracrepidià' o 'ultrarepidiana, car aquí, tothom que opina ho fa, sigui al mitjà que sigui, des del profund coneixement del tema sobre el que opina o pontifica.
Potser més endavant, quan arribi a més coneixement la paraula, començarem a trobar dins del món de la opinió alguns 'ultracrepidians' o 'ultracrepidianes', tot i que ho veig difícil. Per descomptat, a la catosfera tampoc n'he trobat cap.