Aquesta anècdota personal la vaig explicar fa un parell d'anys, però és que em va afectar molt, i és per aixó que la vull recordar. A vegades un fa les coses amb la millor intenció i no es vist així. Succeeix que els Reis Mags a vegades no acaben d'encertar amb els regals, sense anar més lluny, a la meva filla gran, la Txell, quan tenia tres mesos, els reis li varen portar una maqueta per un tren elèctric que també li varen deixar. I clar! no vaig tenir més remei que pasar-me tota la matinada i part del matí muntant la maqueta amb les seves vies, casetes, barreres, cotxes, etc. De fet, la Txell no li va fer mai cas, i clar, perqué els reis no s'enfadessin no tenia més renmei que jugar-hi jo.
"La Patrocinio Herrero Zarzoso va nèixer l'any 1900 a OLBA (Teruel) i de joveneta amb les seves tres germanes va venir a viure a Sabadell, on va morir als 94 anys d'edat. La Patro (com li deiem) era l'avia de la meva dona, i feia la millor olla barrejada del món. Sempre que arribàven aquestes dates es queixava que ella els pels reis mai havia tingut una nina. Quan tenia 90 anys se'm va ocòrrer que els reis ni portessin una, i els hi vaig demanar per a ella la nina més maca que vaig trobar. Era de roba, amb un vestit molt bonic, i valia 8.000 pessetes d'aquells temps. Quan li vaig donar el dia de reis al matí, es va posar com un fera i me la va llençar pel cap tot dient-me que me m'havia volgut riure d'ella. És curiós, però no ho va entendre. La nina es va quedar a casa i posteriorment es va perdre com els llençols que es perdren en la bugada d'algún trasllat.
L'any següent un senyor de 90 anys pero molt actiu, amb qui tenia relacions comercials, es queixava que ell mai havia tingut un patinet per reis. Aquell any se'l va trobar a la porta de casa seva i es va emocionar i ho va agraïr tant, que va compensar amb escreix el disgust que havia tingut els reis anteriors. I és que com deia el pare de Mafalda per boca de Quino, la nit de reis, els adults ens sentim terroristes de la felicitat, tot i que no sempre la cosa funcioni com un havia pensat."
L'any següent un senyor de 90 anys pero molt actiu, amb qui tenia relacions comercials, es queixava que ell mai havia tingut un patinet per reis. Aquell any se'l va trobar a la porta de casa seva i es va emocionar i ho va agraïr tant, que va compensar amb escreix el disgust que havia tingut els reis anteriors. I és que com deia el pare de Mafalda per boca de Quino, la nit de reis, els adults ens sentim terroristes de la felicitat, tot i que no sempre la cosa funcioni com un havia pensat."
A veces uno hace las cosas con la mejor intención, y no funcionan.
ResponEliminaDecidí, aún a riesgo de que se enfadara mi mujer, que así lo hizo, que mi hijo Icaro supiera de la astracanada de los reyes cumplidos los 6 años.
Mi hijo me dió un beso y me dijo que ahora lo entendía todo, porque le parecía imposible que tres personas estuviaran en todas partes a la vez.
Mi mujer, sin embargo dejó de hablarme durante una semana.
Los regalos pasaron de ser demasiados a solo tres, porque también le hice ver que hay quien no podía comprarlos.
recuerdo cuando me acompañó a la feria de la Gran Vía a comprar un par de regalos para la campaña de Navidad de la cadena Ser.
Un abrazo y que los Reyes se acuerden de ti dejando un saco de salut
Yo siempre pedí el Excaletrix y nunca me lo trajeron, desde entonces guardo cierto rencor a los RRMM y me volví republicano. Cuando tienes tres hijos y cuatro cuñados sin ellos, empiezan a regalar cosas que hay que montar y que dan mucho ruido. Pero te vengas regalando planchas y azadas enormes, es la guerra.
ResponEliminaMiquel: A casa per als reis no es fem regals, només als nets, l'endemà o al cap d'uns dies comprem el que ems fa falta a les rebaixes.
ResponEliminaCrec vares fer bé dient-li als 6 anys al teu fill, tot això no deixa de ser una mentida, moot bonica, però una mentida.
Temujin, mi hija mediana VANESSA fué campeona de España de scalextric. A mi los reyes que eran muy apañaos me trajeron durante tres años la misma bicicleta que sólo cambiaba de color de un dia para otro, y yo sin enterarme.
ResponEliminaÉs arriscat que els reis portin regals que ningú ha demanat a la carta... encara que el que compta és la intenció. Bons Reis
ResponEliminaAixí és Loreto, encara que la intenció no sempre ho encerta tampoc.
ResponEliminaBons reis...
La abuela de tu mujer si que tenía mal génio jajajajaja.
ResponEliminaAcá los regalos vienen en la noche del 24.
Es mucho mejor regalar lo que está escrito en la cartita, desde que se pueda comprar claro.
Perdón Francesc pero me reí con lo de tu bici que solo cambiaba de color y era la misma.
Aun hoy con esta edad, al ver la Cabalgata en Madrid por la TV, que la veo en directo, me emociono al ver la alegria y la ilusión en las caritas de todos aquellos niños.
Por favor no dejen que se acaben las ilusiones en los niños.
tot i republicana fins a la medul·la, servidora continua fent carta, per si de cas ^^ quina llàstima que la Patro no comprengués la delicadesa, no pas per això un ha de deixar d'intentar-ho :)
ResponEliminaIsabel:a los niños aunque lo sepan les hace la misma ilusión, si nos la hace aún a los mayores....
ResponEliminaMontse: la carta l'has de fer en LAPAO, que és veu què els reis de l'Orient l'entenen més bé que el català.
ResponElimina