Quan em vaig comprar l'elapé de Serrat (devia ser el 67), hi havia entre altres cançons seves: La tieta; Ara que tinc vint anys; Una guitarra; Els vells amants; El drapaire; Paraules d'amor; La mort de l'avi; ... i Cançó de bressol.
“Cançó de bressol”, és una emotiva cançó amb diverses lectures. Des d'un homenatge tant a la seva mare com a aquells immigrants que resideixen a Catalunya, i fins i tot una velada crítica de la Guerra Civil.



En aquells temps, el que em va sorprendre és que la cançó començava en castellà, i confesso que en aquells moments em va sorprendre i fins i tot molestar una mica (ai la ceba!), però la cançó enganxava de seguida i després ja veies que continuava en català.
Quan Serrat va començar a cantar i gravar en castellà ja no em va sorprendre ni molestar, és més, ho vaig trobar molt natural, tot i que aquí encara va tenir crítiques. En castellà, Serrat ha compost i gravat cançons precioses, no tan sols Mediterráneo o Penélope que són les més conegudes, però si haig de triar, em quedaria amb 'Sinceramente tuyo'.


 ... o amb Aquesta:  

... o aquesta, que escoltant-la amb la meva filla gran ploravem com magdalenes.  


 Al Canal+ passen un documental de Serrat i Sabina en una gira que varen fer per centre i sudamèrica que si podeu no us l'heu de perdre.