Solem esperar que succeeixin coses que no acaben d'arribar. L'única manera és fer fecund cada moment i viure'l intensament. Ens refugiem en els tòpic, en la tranquil·litat, i ahi ens fem una caseta. Aquestes paraules són d'Ángel Gabilondo, exministre d'Educació a la contra de la Vanguardia.

A l' entrevista el Sr.Gabilondo cita vàries cites (valgui la redundància)

a) El fastidi és un estat d'ànim que obeeix a unes causes, eliminades les quals no s'elimina el fastidi - Nietzsche .

b ) Desenvolupeu la vostra legítima raresa - René Char .

c ) i una altra que com li manca un tros al retall del diari no puc reproduir.

El fet de citar altres per refermar les propies opinions obeeix a dos factors, a un cert égocentrisme, o a una manca de confiança en les propies opinions, servint la cita per reforçarles. En uns quants casos serveix tambè l'us de les cites per presumir d'erudició, o de relativa erudiciò. Ara ja no ho faig; però recordo que hi va haver una temporada que les cites mes les inventava, o sia, deixava anar la sentència i li aplicava sistemàticament a Madam Bovary o Schopenhauer, i si algú s'en va adonar, no m'ho va retreure. Deu ser com l'ampolla de Chivas 12 anys que tenia a casa durant molt de temps que reomplia amb Ballantines i nomès un m'ho fa fer notar.

Tornant a les paraules de l'inici del Sr Gabilondo, diria que la vida és això: esperar que ens passi el que no ens acaba passant, i així s'ens passa la vida. O, com diuen que deia Lennon: la vida és allò que ens passa, mentre fem altres plans.