DEFUGIR EL COMPROMÍS


Una cosa que m'aterra és que algú conegut, proper em demani la meva opinió sobre alguna situació més o menys compromesa que l'afecta. Digues la veritat del que en penses et diuen. I clar, el dilema ja el tens, car de fet el que voldria escoltar aquesta persona és la seva veritat, el que ell pensa, i en la que no necessàriament hi has de coincidir. A vegades pots defugir l'escomesa i sortir del malpàs amb quatre tòpics a l'us, però no sempre és possible. De fet, el millor seria no revelar mai allò que penseu realment i com els polítics nedar entre dues aigües.
Una vegada un conegut em va demanar la meva opinió sobre l'última novel·la que havia publicat, i vaig cometre l'error de dir-li el que sincerament en pensava, en comptes de fer allò que es diu - quedar bé i dir-li que éra interessant.... però, que potser li mancava alguna cosa.... etc etc.
No em va tornar a parlar mai més, i ja en fa dels fets més de deu anys.
De fet, dir el que penses és mostrar-te tal com ets o com et penses que ets, i és perillós, perquè els altres poden considerar com realment creuen que ets, i en la comparació segur que hi sortireu perdent.
Potser, la solució com els fins estilistes de la política, és tocar el violí i defugir el compromís.
Comparteix:  

Comentaris

  1. Te entiendo, pero pasa , y mas a menudo de lo que creemos.

    ResponElimina
  2. Tothom diu que vol sinceritat però això és una gran mentida, amb els anys te n'adones i et tornes diplomàtic, és allò de 'digues que m'estimes encara que sigui mentida'.

    Tot i que la veritat absoluta no és ben bé res.

    La vida social, en totes les seves vessants, està construïda damunt de la mentida o del dissimul, altrament aniríem a hòsties massa sovint, amb perdó.

    ResponElimina
  3. Si qui ens demana consell ens és indiferent és fàcil ser diplomàtic o dir-li allò que vol sentir. Però si la persona ens importa, el tema és complica.

    ResponElimina
  4. d'això em queixo Miquel, n'he petit un cas avui mateix.

    ResponElimina
  5. Júlia, de fet a vegades és millor anar deixant mentides piatoses, car si tots diguessim la veritat, el que pensem, acabariem malament, nosaltres i els altres.

    ResponElimina
  6. i molt, Loreto, a més a més diguis el que diguis, facis el que facis, normalment erres, i pots perdre la persona que t'importa.

    ResponElimina
  7. "Presta el oído a todos, y a pocos la voz. Oye las censuras de los demás; pero reserva tu propia opinión."

    William (el de Shakespeare)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada