Barcelona està patint un procés de pèrdua d'identitat comercial. L'última notícia és el tancament del colmado Quílez, a la cruïlla d'Aragó amb rambla Catalunya. Altres més han tancat o estan a punt. Tanquen tambè llibreries, o cinemes.  I el cert és que cada vegada més estan desapareixent no tan sols comerços emblemàtics sinó petits comerços, de tota la vida que n’hauríem dit abans. Però és que els temps canvien i simplement hi ha conceptes de negoci que no tenen a dia d'avui raó de ser, com altres que la tenen avui i possiblement d’ací a uns anys l’hauran deixat de tenir. Quan jo tenia deu anys, els meus pares varen obrir una botiga de comestibles al carrer de Vilarrùbies a Sabadell. En aquelles èpoques - meitats dels cinquanta - no hi havia Centres Comercials, ni supermercats de barri, ni el Corte Inglés!, el SEPU si hi era i el BARATO, i els Magatzems JORBA també. Aquell tipus de botiga complía una funció que en un moment determitat va deixar de tenir raó de ser, aquella i altres.

Tornant al tema, de botigues de comestibles n'hi havia moltes a qualsevol ciutat o poble, cobrien una àrea petita del seu entorn i s'hi venia una mica de tot. Però clar, els preus no eren els més econòmics. El meu pare anava a plaça a les sis del matí a fer la compra de fruites i verdures i a les set i anava jo amb la bicicleta i el remolc a buscar-ho. Òbviament el preu d’aquelles fruites i verdures no era el més òptim tot i que a plaça li poguessin fer algun descompte, i aixó seria aplicable a qualsevol producte que es pugues vendre en aquella botiga.
Més endavant començaren a sortir els primers supermercats (1,2,3) que significaren un canvi molt important, el carret de la compra, on anar dipositant el que adquiries i a un preu molt inferior al de la botiga de tota la vida que era un reclam que no es podia superar. Després varen venir els Grans Centres Comercial sa les afores, i ara s’està tornant al Supermercat de Barri que ofereix bons preus, bon servei i si s’escau et porta la comanda a casa. En zones on hi ha molta gent gran aquesta oferta sigui via comanda directa o per Internet és molt interessant i útil. I és que en el fons el Supermercat de barri, no deixa de ser una evolució adaptada als nous temps de la botiga de barri de tota la vida, fins que va deixar d’existir.
I així ha anat evolucionant fins a dia d'avui que de botigues de comestibles o queviures que és varen dir més endavant, a Sabadell que hom sàpiga en queden dues o tres que tingui localitzades, com a mera anècdota. D'aixó, bé o malament, se’n sol dir progrés, i vol dir que amb el temps i la nova manera de viurem hi ha moltes coses que canvien, algunes per a bé i altres segons a qui li sembla que per a mal. 
Tampoc queden a penes peixateries, fruiteries (que venguin fruita fresca vull dir) "limpias" o aviat fotògrafs, i forners als pas que anem. Són els signes dels nous temps, del nou segle, malgrat estem ancorats encara en conceptes d'abans com per exemple la celebració d'aplecs o Festes Majors. Entrarem dins de conceptes nous i maneres noves de viure, amb crisi o sense ella, que a la seva vegada envelliran i seran substituïdes per unes altres que en aquell moment seran noves. Fa anys i panys que aixó succeeix, no hi ha doncs res de nou, ni res dins el paràmetres corresponents que no hagi succeït abans, però hi ha coses que es troben a faltar i costarà d'explicar que eren a la mainada. 

Ara, molts s'esquincen les vestidures per aquests tancaments de botigues emblemàtiques. Massa tard, i segurament aniran a consumir a les franquicies de torn que les substituiràn, com las que podem trobar a qualsevol altra ciutat Europea, que fa que les ciutats siguin cada vegada més iguals i perdin gran part de la seva pròpia personalitat. 

Han tancat una botiga, han trencat un paisatge. Un paisatge cada vegada més uniforme i vulgar.