.

BLOCS D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ


HAN TRENCAT UN PAISATGE


Barcelona està patint un procés de pèrdua d'identitat comercial. L'última notícia és el tancament del colmado Quílez, a la cruïlla d'Aragó amb rambla Catalunya. Altres més han tancat o estan a punt. Tanquen tambè llibreries, o cinemes.  I el cert és que cada vegada més estan desapareixent no tan sols comerços emblemàtics sinó petits comerços, de tota la vida que n’hauríem dit abans. Però és que els temps canvien i simplement hi ha conceptes de negoci que no tenen a dia d'avui raó de ser, com altres que la tenen avui i possiblement d’ací a uns anys l’hauran deixat de tenir. Quan jo tenia deu anys, els meus pares varen obrir una botiga de comestibles al carrer de Vilarrùbies a Sabadell. En aquelles èpoques - meitats dels cinquanta - no hi havia Centres Comercials, ni supermercats de barri, ni el Corte Inglés!, el SEPU si hi era i el BARATO, i els Magatzems JORBA també. Aquell tipus de botiga complía una funció que en un moment determitat va deixar de tenir raó de ser, aquella i altres.

Tornant al tema, de botigues de comestibles n'hi havia moltes a qualsevol ciutat o poble, cobrien una àrea petita del seu entorn i s'hi venia una mica de tot. Però clar, els preus no eren els més econòmics. El meu pare anava a plaça a les sis del matí a fer la compra de fruites i verdures i a les set i anava jo amb la bicicleta i el remolc a buscar-ho. Òbviament el preu d’aquelles fruites i verdures no era el més òptim tot i que a plaça li poguessin fer algun descompte, i aixó seria aplicable a qualsevol producte que es pugues vendre en aquella botiga.
Més endavant començaren a sortir els primers supermercats (1,2,3) que significaren un canvi molt important, el carret de la compra, on anar dipositant el que adquiries i a un preu molt inferior al de la botiga de tota la vida que era un reclam que no es podia superar. Després varen venir els Grans Centres Comercial sa les afores, i ara s’està tornant al Supermercat de Barri que ofereix bons preus, bon servei i si s’escau et porta la comanda a casa. En zones on hi ha molta gent gran aquesta oferta sigui via comanda directa o per Internet és molt interessant i útil. I és que en el fons el Supermercat de barri, no deixa de ser una evolució adaptada als nous temps de la botiga de barri de tota la vida, fins que va deixar d’existir.
I així ha anat evolucionant fins a dia d'avui que de botigues de comestibles o queviures que és varen dir més endavant, a Sabadell que hom sàpiga en queden dues o tres que tingui localitzades, com a mera anècdota. D'aixó, bé o malament, se’n sol dir progrés, i vol dir que amb el temps i la nova manera de viurem hi ha moltes coses que canvien, algunes per a bé i altres segons a qui li sembla que per a mal. 
Tampoc queden a penes peixateries, fruiteries (que venguin fruita fresca vull dir) "limpias" o aviat fotògrafs, i forners als pas que anem. Són els signes dels nous temps, del nou segle, malgrat estem ancorats encara en conceptes d'abans com per exemple la celebració d'aplecs o Festes Majors. Entrarem dins de conceptes nous i maneres noves de viure, amb crisi o sense ella, que a la seva vegada envelliran i seran substituïdes per unes altres que en aquell moment seran noves. Fa anys i panys que aixó succeeix, no hi ha doncs res de nou, ni res dins el paràmetres corresponents que no hagi succeït abans, però hi ha coses que es troben a faltar i costarà d'explicar que eren a la mainada. 

Ara, molts s'esquincen les vestidures per aquests tancaments de botigues emblemàtiques. Massa tard, i segurament aniran a consumir a les franquicies de torn que les substituiràn, com las que podem trobar a qualsevol altra ciutat Europea, que fa que les ciutats siguin cada vegada més iguals i perdin gran part de la seva pròpia personalitat. 

Han tancat una botiga, han trencat un paisatge. Un paisatge cada vegada més uniforme i vulgar.

6 comentaris :

  1. He estat el primer a lamentar la (futura) desaparició del Colmado Quílez, fins que m'he adonat que no havia trepitjat en la vida el seu interior. No tinc dret a queixar-me.

    ResponElimina
  2. Yo creo que debemos ir por partes.
    No todos tenemos la misma caracerística. Ni monetaria, ni de gustos, ni de afinidades. Por ejemplo : jamás he entrado en la filatelia Monge, que es la que van a cerrar, pero es que los sellos no son mi fuerte.
    He comprado sobreros Borselino en el Rey de las Gorras, que ya ha cerrado, pero no los compro cada día.
    Bombones en la Fargas , siempre, pero solo para un regalo o fiestas, no somos de comer bombones en casa.
    Juguetes en la Montfalcón, claro que he comprado, pero cuando mi hijo hizo los 14 años, todo aquel mundo no lo deseaba, quería otro tipo de juguetes. Y solo tengo un hijo de 31.
    La Quilez es un establecimiento que lo tengo a 40 minutos de casa, y allí voy cuando quiero un Scapa Old de 14 años, pero no voy a comprar 150 gramos de jamón en dulce. Y eso es de sentido común.
    Lo único que se pide es que no desaparezcan como conjunto arquitectónico, como bien cultural, como patrimonio de la ciudad.
    ¿ Cómo es posible hacerlo ?, pues protegiendo las características del edificio como la hace París. Salvaguardando la forja, la madera, los vitrales, el mostrador, la marquetería...¿ O es que tengo que hacerme coleccionista de sellos para ir a comprar sellos a la Monge para que no la derriben ?
    Un poco de sentido común y un poco menos de egoísmo. Lo que se intenta es salvaguardar el patrimonio de Barcelona. Multitud de farmacias se han conservado en su estado natural noucentista.
    IBIS más bajos, cánones inferiores, suplementos por originalidad...no soy yo uno de estos 135 que ocupan una poltrona a razón de miles de euros al mes con el A8 en la puerta y la visa en el bolsillo. Son los ediles quienes han de proteger al dueño del local mirando por sus intereses y al local mirando por los nuestros.
    salut

    ResponElimina
  3. Cuando desaparecen las tiendas desaparece el paisaje y el "paisanaje" las conversaciones cuando compras, el llamarte por tu nombre y esas cosas que los actuales ciudadanos cifras tan poco valoramos, queremos comprar más cosas más baratas aunque al final no sean necesarias...

    ResponElimina
  4. Allau, ja passa aixì, es veu que en parlava Monzó a la Vanguardia fa un parell o tres de dies, De cuanta gent no ha entrar mai en aquestes botigues,

    ResponElimina
  5. MIQUEL, es tot el que dius, i a més a més, pensa que quan varen obrir el Colmado Quilez que en el seus temps inicials debia ser molt modern, va ocupar el lloc d'una altra botiga anterior amb molts anys oberta. Es llei de vida, tot evoluciona, altra cosa ens que ens agradi a uns quants.

    salut

    ResponElimina
  6. Sucede Temujin, que todas las capitales del mundo occidental son cada vez más iguales, con las mismas franquicias, etc etc. Pierden parte de la personalidad propia que les daban estas tiendas singulares.

    salut

    ResponElimina

BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ - Copyright © BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ. Designed - OddThemes