En tenir el pare a urgències em vaig estalviar veure la baixada per la rampa de la 'Infanta' desmemoriada per declarar (o no) davant el jutge Castro, un jutge que suposo seguirà el mateix camí del defenestrat Garzon o el segrestat Ruz.
Aqui, davant la indiferència del personal civil, els del Pp es van carregant els jutges que els hi fan nosa o no s'adapten a les seves exigències, de manera que en el cas de la infanta es dona l'anomalía que el principal defensor és la Fiscalia que ha après bé la lliçó.
La infanta -és veu - que tot el que li va dir al Jutge és que tot ho feia el seu marit, que ella confiava en ell i no en sabia res dels seus tripijocs, vaja! que ella era la rossa tonta de la pel·licula, la novia guapa i idiota (o falsament idiota) del gàngster, i que de fet en la seva declaració indirectament li passa el marró al seu marit.
A la famosa rampa de Palma que vindria a ser una passarel·la de moda per a imputats, hi havia una pancarta que resava "De los Borbones estamos hasta los cojones" que en català tambè pot rimar "Dels Borbons n'estem fins als collons'.
Els Borbons estàn en el seu annus horribilis, i és que els anacronismes tambè tenen annus horribilis, si és que tots ells en si no ho sòn.
La història de la relació dels Borbons amb España, i de rebot Catalunya, va continuar l'any 1978, quan encara el soroll de sabres era present. Va ser aleshores quan varem votar la primera constitució espanyola. Dins del mateix paquet mig d'amagatotis hi havia la cuestió del rei, o dit d’una altra manera, s’havia de votar per nassos la monarquia per aprovar la constitució, era condició "sine quanum", tot anava en el mateix paquet, o caixa o faixa. I clar es va aprovar el retorn d'una institució caduca i lesiva, almenys pels interessos de Catalunya.
Aquesta monarquia que encara continua regint-nos i que per cert cada vegada en són més, viu des d'aleshores a costa de l’erari públic o sigui, de nosaltres els contribuents, sense donar ofici, benefici ni brot. I a més a més pressumptament, un dels seus membres està ben entrampat en una trama de corrupció. I el Rei amb ulleres de sol talla XXL perquè no es vegi la trompada que es va fotre ves a saber en quin estat. Cal recordar que el cognom originari de l'estirp era Bourbon, que els espanyols varen castellanitzar a Borbón.
Em sembla ridícul a les alçades del segle on estem, continuar mantenint aquesta institució amb una colla de paràsits inútils, prous n’hem ja de mantenir. S’hauria de plantejar seriosament prescindir de la seva continuïtat, i puig que sembla volen eradicar la llei sàlica, perquè la nena pugui ser reina, i aixó comportarà haver de votar més tard o mes d’hora per aprovar-ho, possiblement aquest seria el moment de decidir que no volem reis a l’Espanya del segle XIX ni a la Catalunya del segle XXI. Tres-cents anys després de la batalla d’Almansa, i gairebé els mateixos del 1714, potser ja seria hora de reconduir la història i treure’ns de sobre aquesta rèmora inútil i onerosa pels nostres interessos que són els Borbons.
Donde hay que firmar ?
ResponEliminaLo malo es que cuando te quitas de encima a unos, enseguida aparecen otros, no hay más que gorrones...
ResponEliminaFrancesc y Miquel, cuando os entereis donde hay que firmar me avisais, por favor, que 300 años ya cansan. Al final si que habrá que pensar que es estar mejor fuera que dentro. Cuanta razón tenia Machado.
ResponEliminaBona nit.
Espero que tu padre se encuentre bien, dentro de sus posibilidades.. Un saludo.
ResponEliminaAixó voldria saber jo, Miquel.
ResponEliminaAhi tienes razón Temujin, aunque quites a los borbones tendrás otros gorrones.
ResponEliminat'avisarem de seguida que ho sabem, JOSEP
ResponEliminaGracias Temu, ya está en casa, ayer en la mañana le dieron el alta.
ResponElimina