Per fi. La desconeguda pujava sempre en aquella parada. "Àmpli somriure, malucs amples ... una mare excel·lent per als meus fills", va pensar. La va saludar, ella va respondre i va reprendre la seva lectura: culta, moderna.
Ell es va posar de mal humor: era molt conservador. Per què responia a la seva salutació? Ni tan sols el coneixia.
Va dubtar. Ella va baixar.
Es va sentir divorciat: "I els nens, amb qui es quedaran?"
Un conte curt d'Andrea Bocconi
En no pocas ocasiones me he inventado ideas como la que acabas de describir...Sommietruites creo se dice en el idioma catalán...
ResponEliminaMIQUEL: el conte és fantàstic, perquè té la senzillesa de la quotidianeitat, qui més qui menys s'ha inventat situacions com aquesta, o semblants.
ResponEliminasalut