Per fi. La desconeguda pujava sempre en aquella parada. "Àmpli somriure, malucs amples ... una mare excel·lent per als meus fills", va pensar. La va saludar, ella va respondre i va reprendre la seva lectura: culta, moderna. 
Ell es va posar de mal humor: era molt conservador. Per què responia a la seva salutació? Ni tan sols el coneixia. 

Va dubtar. Ella va baixar. 

Es va sentir divorciat: "I els nens, amb qui es quedaran?" 


Un conte curt d'Andrea Bocconi