El PERIÓDICO ha posat en marxa una campanya perquè Pepe Rubianes tingui un carrer a Barcelona. Durant la primera tarda d'ahir dimarts, la petició en la plataforma d'activisme 'on line' Change.org perquè l'alcalde Xavier Trias doni suport i aprovi aquest homenatge, havia reunit més de 8.000 firmes.
Suposo que a Rubianes li hauria agradat que li dediquessin un carrer, encara que m'imagino si pogués escollir triar el seu nom, n'escolliría un fosc i canalla del Raval; un carrer petit sense massa pretensions, a veure si li posen el seu nom, a quin ho fan, a lo millor no seria del seu gust.

Amb en Pepe Rubianes mai sabies si el que t'explicava era veritat o inventat, em deia fa un temps una blocaire en un comentari, que, difícilment podia haver estat company de pupitre d'en Federico atès es portaven quatre anys de diferencia, (Rubianes era del 47 i Federico del 51), i en canvi ell ho explicava i possiblement era veritat, o no! No importava, ell ho explicava, rèiem i ens ho creiem, o ho fèiem veure. Una de les anècdotes que em feien molta gràcia d'ell va ser quan explicava la primera vegada que va actuar sol com a monologuista. Va ser després de deixar Dagoll Dagom i el lloc un teatre de Figueres. Segons en Pepe, estava molt nerviós i quan faltava mitja hora per començar la seva actuació pel telèfon interior va trucar a la guixetera (dic jo que si es diu guixeta deu ser guixetera i no taquillera, o es pot dir taquilla - aquí m'he perdut -) En resum que truca a la guixetera i li pregunta:
- Que? Com anem?
- Malament, contesta aquesta, no he venut cap entrada.
Quan faltava un quart d'hora en Pepe torna a trucar:
- Que? Va millor?
- Sí, molt més bé, he venut una entrada.
Moments abans de començar en tornar a trucar, la guixetera li va confirmar que la cosa continuava igual.
Va decidir actuar, un artista es deu al públic encara que només sigui un, i aquest un, aquest posseïdor de l’única entrada que segons en Pepe es va vendre el dia del seu debut en solitari a Figueres, era en Pep Cruz, excompany de Dagoll Dagom al qui es va trobar assegut al teatre tot sol. Va baixar i li va dir: perquè no anem a sopar a algun lloc i t'explico l'espectacle.

Suposo que en Pep Cruz és qui ens podria desvetllar si aquesta història és real o un invent més d'en Pepe, ell ja no ens ho pot aclarir però en Pep Cruz si, tot i que en el fons, ara ja, que importa........