ÚLTIMS ESCRITS - ACTUALITAT - INFORMACIÓ - OPINIÓ - CULTURA - COSES DE LA VIDA

11 DE MARÇ DE 2004


El dia 11 de març de 2004 estava esmorzant a les vuit del matí a Bigues i Riells. Com sol passar en molts bars a aquestes hores del matí, el televisor estava engegat però sense so. En aquest cas i dia concret el canal que emetia era el 3/24 de la Corporació Catalana de Radio i Televisió. De sobte es tallà la emissió convencional i unes imatges d'un plànol de la estació d’Atocha i altres zones de Madrid aparegueren en pantalla amb indicatius de explosions; ràpidament la mestressa del bar apujà el volum del televisor y tots els que érem allí començarem a tenir consciència del que acabava de succeir. Després d’esmorzar, vaig pujar al cotxe i en engegar la radio vaig acabar de tenir coneixement de la terrible tragèdia que l’acte terrorista havia causat en el metro de Madrid y del número de víctimes innocents que ja s'albirava, ates que a aquella hora solen abarrotar el transport públic de la capital d'Espanya, tots els ciutadans que s'hi desplacen per diferents questions.
Al cap d’una estona, parlant amb un client a Vilanova del Vallès, em comentava que no tenia clar que la autoria de la massacre fos obra de ETA: “no és la seva manera d’actuar” em va dir, cada grup terrorista de una manera de fer, i aquesta no es la d'ETA, i tan de bo no hagin estat ells –afegí - perquè de ser així tenim Pp per estona.

Mentre comentàvem la qüestió es va saber de las declaracions de Otegi dient que no havia estat autoria d'ETA (mentre el tractava de miserable qui realment ho era, Angel Acebes), i ja més tard començà a prendre cos cada cop amb més força la hipòtesi de que es tractava d’un atemptat d’Al Qaeda o una franquícia seva. Per la tarda, vaig consultar l'última hora en els diaris electrònics més importants d’Europa i Nord-america i tots, tots, parlaven ja clarament d’un atemptat comès per Al Qaeda. No fa falta recórrer a la versió oficial que seguia entestant-se en donar el govern de España a través del ministre de l’Interior Angel Acebes, crec que tots la recordem perfectament.
Tota aquesta prèvia és para aclarir que aquí fou on el Partit Popular començà a perdre les eleccions del diumenge següent amb o sense SMS. Aixó la gent del carrer no ho sabíem. El que si intuíem era que no havia estat ETA i el Govern s’entossudí en insistir en el contrari, malgrat la furgoneta, les cintes, els telèfons i tot. 
Aquest va ser el seu error. Si José Maria Aznar hagués anat a l’estació d’Atocha aquell mateix mati i hagués assumit i manifestat que l’autoria de l’atemptat podia no ser de ETA, sense dir que era obra d'Al Qaeda, la reacció de la gent possiblement hauria estat una altra. Però aixó significava reconèixer l’error de haver-nos ficat en una guerra en la que una gran majoria de ciutadans no hi estàvem d’acord, i així ho demostrarem clarament manifestant-nos en tota España en contra d’aquesta intervenció, a lo que ell despectivament es limità a traves de la seva televisió a minimitzar la xifra real d’assistents i a dir-nos “pancarteros” I aixó és el que realment succeí vist des de la perspectiva d’un ciutadà de a peu, malgrat que a dia d’avui anem encara amb àcids bòrics i altres histories de mal perdedor.
Dins del desastre que fou aquest atemptat i els 191 morts físicament, més els que quedaren per plorar als essers perduts; l’únic positiu és que aquest acte terrorista significava irremeiablement a mig o llarg termini la fi d’Eta com a banda terrorista. A partir del 11-M ETA ja no tenia cap raó de ser (per a mi la deixà de tenir el 1978 o fins i tot abans) o millor dit, no la va tenir mai, car no hi ha cap ideal ni causa, per justa que sigui que per assolir-lo necessiti assassinar a sang freda encara que sigui a una sola persona. Peró l'atemptat de Madrid va tenir la capacitat de fer entendre a ETA (o així hauria d'haver estat) que el joc per a ells s'havia acabat, que ja no podian seguir per aquesta línia, que la coartada que a Hipercor la policia havia estat inoperant perquè els hi convenia que l'atemptat produis morts, ara malgrat ser segurament certa, ja no valia ni per a ells, que ja no piden seguir matant. L'enemic ara és invisible, i pot actuar on, quan i com vulgui pràcticament amb total impunitat, fer el mal que desitji i desaparèixer engolit en el no res de l'anonimat, i aquest enemic si que és complexe i impossible de derrotar. Aixó és el que ens ha de preocupar, i el Pp en aquells moments i encara a hores d'ara, entestat, entossudit i obcecat amb ETA, no va voler, no li convenia o no ho va saber veure quin era el perill real i d'on venia, i així els hi va anar. Fa ja 10 anys d'aquell tràgic matí, i dels morts pocs se'n recorden a banda dels seus. I Aznar? Bé, gràcies, fent conferències i amorrat a l'ampolla que ara (veure per creure) es l'alcaldessa de Madrid. 


Deu anys més tard hi ha encara qui dubta de l'autoria dels fets, de la mateixa manera que els culpables per omissiò callen i no en parlen.... posem que parlo de l'home que va urdir tota la mentida,  Jose Maria Aznar López, l'home que es va creure per damunt del bé i el mal.... obssessionat en culpar a ETA de l'atemptat, car sabia el que s'hi jugava políticament.

5 comentaris :

  1. Esa impresión es la de la mayoría del país, a mi me resulto extraño que hubiese sido ETA a las pocas horas. Aznar, como siempre, no estuvo a la altura de las personas que componemos este país, nos tomaron por idiotas y aunque seamos muchos los idiotas, todavía hay gente que piensa, ese fue el fracaso de la peor mentira que ha dicho un gobierno en democracia. Eta ha caído cuando mato a los gendarmes de Francia, que allí tienen en alta estima a sus funcionarios, ese fue el principio del fin.

    ResponElimina
  2. Y en España toda TEMUJIN, su final fue Con Angel Blanco.
    Aquí si fue su final.
    Hay que ser muy hijo de puta para ejecutar a una persona.
    Ese fue el final. Al mismo estilo que el cabrón ( perdó Puigcarbó, que es tu página) pero muy cabrón para poner a una persona en el garrote vil, y me refiero a Puig Antich.
    Y ese fue el final de ETA: el placer de ejecutar.

    ResponElimina
  3. y fue un grave error Temujin, Aznar deseaba que hubiese sido ETA, POR EL TEMA de la Guerra de Irak no le interesaba que fuese Al Qaeda, y lo que pretrendia con su engaño era ganar tiempo... y las elecciones, y le salió el tiro por la culata.

    ResponElimina
  4. l'assassinat de Miguel Angel Blanco va significar la fi d'ETA, encara que no hagi acabar del tot, Miquel, però està ja desactivada i policialment, no politicament, ara, és questió de temps.

    ResponElimina
  5. No siguem mal pensats: si el president del Govern i del PP no ha demanat perdó en aquests deu anys per les mentides de l'11M, ha estat perquè no tenia temps, i perquè no sabia com fer-ho, per on començar. Ben clar, no és fàcil. No val amb un " Ho sento molt. M'he equivocat, no tornarà a passar ", a la manera del rei, sinó que cal disculpar-se davant de molta gent i per molts motius. Perdó per tot el que vam fer i vam dir en aquests deu anys. Perdó a les víctimes i les seves famílies, per tot el que han patit des del dia dels atemptats, sofriment al qual hem contribuït amb el nostre comportament. I perdó a tots els espanyols, pel que va fer el govern en aquelles jornades de l'11 al 14 de març, per com va actuar el meu partit durant els anys en l'oposició, i per com encara avui se segueixen comportant alguns membres del Partit Popular.
    Demano perdó, en primer lloc, per mi mateix, pel que jo vaig fer i vaig dir. Demano perdó per haver declarat, en la jornada de reflexió del 13 de març, que tenia " la convicció moral " que havia estat ETA. Demano perdó per haver avalat les invencions d'alguns mitjans durant anys, com la "bola" de la motxilla de Vallecas. Demano perdó per haver arribat a proposar que s'anul·les la investigació , cosa que hauria deixat al carrer als terroristes. Demano perdó per haver menyspreat a moltes de les víctimes i els seus familiars. Demano perdó en nom de Acebes.i d'Aznar no, perquè ell mai ho farà

    [Francesc, no se on et contesto. Voldria haver-ho fet en el teu post "miserables" però fa molts dies que no puc entrar el teu bloc, o bé a on correspont. Segur que no és culpa teva ni meva, deu ser Blogger].
    Salutacions

    ResponElimina

Copyright © BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ. Designed by OddThemes & VineThemes