Es veu que un dia d'aquests sense precisar tornaran a Catalunya els papers que queden encara a l'arxiu de Salamanca. Aquest fet és produirà setanta anys després de l'última ofensiva franquista a Catalunya en què varen ser confiscats els documents pels feixistes. I així, setanta anys després i amb 36 de democràcia sembla que retornaran a Catalunya els últims documents confiscats pels feixistes. I és que ja estem allí on estàvem. Uns documents, botí de guerra, molts d'ells privats que són els quals encara no han estat retornats, costa anys i anys recuperar-los, quan és tan òbvia la seva reclamació que fa enrogir de vergonya aliena quan aquesta fauna ibèrica mesetaria s'oposa per raons ridícules i sense fonament, arribant a un extrem que per a mi hauria de ésser causa de querella judicial, i és el fet que l'Alcalde Salamanca fins l'any 2011, el Sr. Julián Lanzarote li canviés el nom al carrer on tenen el seu arxiu pel de la "calle del expolio". No se si refereix al "expolio" que van fer els seus (entenc que aquest Sr. ha de ser franquista convicte i confés encara) sinó, no s'entén el suposat espoli que representa per la seva banda, retornar-nos allò que és nostre i a més obeint a un mandat del Parlament de l'Estat Espanyol.
Per cert què Ramón Fontseré, va morir sense poder recuperar els seus cartells. Senyor! Quanta indignidad i ignorància rància encara camina lliure per la meseta.
.