Quan tenia 52 anys, el meu sogre, en pau descansi, va caure i es va trencar el fèmur, va haver de ser intervingut al quiròfan i li varen posar una pròtesi al maluc. Després d'un temps de convalescència i recuperació va tornar a caminar, encara que amb una lleugera coixera.
Fa ja molt de temps i el record no és clar, però el que si recordo d'aquella intervenció, és que el metge va insistir que no podia asseure's de manera que els genolls li quedessin més amunt del compte, car li podria provocar molèsties i era aconsellable estès en una posició més recte.
Fa ja molt de temps i el record no és clar, però el que si recordo d'aquella intervenció, és que el metge va insistir que no podia asseure's de manera que els genolls li quedessin més amunt del compte, car li podria provocar molèsties i era aconsellable estès en una posició més recte.
Ho dic perquè si hem de fer cas al que li va aconsellar el metge el seu dia al meu sogre, la postura del senyor Millet en la seva cadireta de rodes i fumant, no era gens idònia per algú que acaba de ser intervingut del fèmur.
No sé si hi ha hagut accés al 'parte médico' de l'ínclit, però se'm fa estrany que una persona a qui, si realment han acabat d'operar del fèmur podia anar en la postura en què anava en la cadireta de rodes, el dia que es veu que no era ell. I no és que em preocupi per la seva salut, és què, coneixent al personatge i la barra que té, no em sorprendria gens que potser no s'haguès trencat el fèmur, encara que a veure si algun dia algú li partirà la cara.
Francesc, coincidim amb tot. Jo també tenia un familiar amb aquesta mateixa situació. A més a més ahir hi havia una carta al director (crec que era a La Vanguardia) que explicava la mateixa situació del teu familiar i el meu. "Cuentus chinus" de aquests mal nascut. Tampoc entenc com no hi ha ningú que digui prou. Francesc, no m'agrada cap tipus de violència, cap, però home si només callem i callem...
ResponEliminaJosep és molt barrut, i tens raó, algun dia li partiràn la cara.
ResponElimina