No deixa de ser curiós que qui encarrega estudis sobre la inviabilitat de la secessió Catalana d'Espanya, qui més agita el discurs de la por, qui ens intenta espantar amb totes les plagues biblíques, sigui, per part del Govern, el Ministre d'afers exteriors; no se si s'han adonat els Governants de la meseta, però la cosa no deixa de tenir la seva conya. 
Molt espantats o preocupats deuen estar d'aquesta possible secessió, per com es mouen i ataquen sempre que poden el projecte. I, de fet, si Catalunya s'envà, el deute espanyol se'l queden ells, i el que si s'envà és el 21% del PIB Català. Això els hauria de preocupar, i no que passarà amb nosaltres, que òbviament no sortirem de l'euro, ni patirem excessivament el suposat boicot que pugui fer Espanya als productes catalans, entre altres coses perquè ells i els seus productes hauran de passar per les nostres duanes i per tant pagar aranzels, i a vegades - ho saben bé els Gibraltarenys - a les duanes es poden formar moltes cues. És massa l'estultícia que no els deixa veure que si volen que no ens separem, si tant ens estimen, facin tot el possible amb la seva lamentable i rancia actuació per incrementar dia a dia el número d'independentistes. 

A "la sirena varada" d'Alejandro Casona, un personatge que a la televisió interpretava Paco Morán, va sempre amb un drap als ulls proclamant la seva ceguesa per defugir la realitat i amagant-se sota aquesta falsa ceguesa justificar la seva capacitat per afrontar la dura realitat. I no pots simular ni dissimular una realitat que no existeix, tard o d'hora has d'obrir els ulls i enfrontar-te a la realitat per dura i complexa que sigui, car de no ser així si continues fent el cec, el que et pot passar, és que pots acabar donant-te una bona patacada. 

Estan al llindar de la deflació i ho ignoren, prenen mesures econòmiques equivocades, mentre no s'aclareixen amb com han de robar-nos amb la factura de la llum. Sort que Espanya - com deia aquell - és tan rica que porten més de 500 anys espoliant-la i encara no han acabat amb ella. 

Parafrasejant a Capri... Catalunya s'envà, però el deute es queda... a Espanya.
Share To:

Francesc Puigcarbó

COMENTARIS:

6 comentaris


  1. Tens tota la raó, Francesc. La por, els boicots i les signatures. De tot plegat podem extreure algunes conclusions força interessants. La primera és que a Espanya segueixen, sense entendre res. De debò creuen que el foment de la por farà canviar d’opinió? Potser és així com intenten convèncer-nos que ens estimen i que no volen que marxem d’Espanya? Aquests arguments tan antics (a començament del segle XX ja promovien a Espanya aquesta mena de pors contra Catalunya), cal afegir-los a la interminable llista d’amenaces? ¿És que Espanya no té absolutament res a oferir a Catalunya que no sigui això?
    Aquests fets també són molt interessants per confirmar la supèrbia d’alguns. El món evoluciona i el nacionalisme espanyol no ha superat l’estructura mental dels mercats del segle passat, basada en el proteccionisme. Espanya no és ni el centre del món ni el major consumidor de productes de l’univers. En cas de separació no se qui paga, ni se la manera de saber-ho.
    El que si se, és que les coses no s’han fet bé. En el cas de la llengua amb sap molt de greu. Tan maca que és la llengua castellana i en canvi la nostra no la volen veure ni en pintura. De debò, Francesc, Espanya no ha fet gaire per estimar-nos.

    ResponElimina
  2. Diria que nomès ens estimen per pur interès, Josep. No ens han entès ni ens etendràn mai, no es que políticament és moguin com al segle XX, com dius, és que estàn instal·lats al XIX i són incapaços d'evolucionar, de sortir-se'n.
    Quan més aviat marxem millor.

    salut

    ResponElimina
  3. Diuen tantes barbaritats que ni me'ls escolto. De debò, abans em molestaven però ara és com si sentís ploure.

    ResponElimina
  4. fas bé Loreto, i jo haria de fer el mateix, però és que m'enerven amb les seves bestieses.

    ResponElimina
  5. P.I.B. España 1.029.002 Millones de euros.
    P.I.B. Cataluña 192.535 Millones de euros.
    Estas cifras son de 2012 y eso muestra que Cataluña tiene el 18,71% del P.I.B. de España.
    Respecto a una posible que no se si deseada separación, las deudas se las quedaran cada uno, pues son las personas las que deben el dinero y las que pagan las deudas.¿Has visto alguna vez a algún territorio pagar una ronda?, no las pagan las personas. Respecto a la situación en que se encontraría Cataluña, mira los vecinos de arriba, Francia, que respeta mucho a los catalanes de allí; al lado y al sur la "conquistadora, franquista y represora España" que eso de los dineros lo lleva muy mal.
    Mira el referéndum de Crimea y mira lo que lo defienden los "países libres". Lo siento mucho, es duro, injusto, si quieres, lamentable, pero para mi que nos queda mucho recorrido juntos, así que seria mejor que remásemos en parecidas direcciones, más que otra cosa para no hacer el ridículo. Hoy ha dicho el presidente de un partido político catalán que tiene la sede embargada por el Juzgado que va a declararse independiente, ¿sera para evadir las responsabilidades con la Justicia?. Este tipo de gente, los Barcenas, los de sindicatos y patronales "burrrocratizadas" y espoliadoras, la izquierda de vacaciones y algunos otros son los que nos sobran, hay que tener más puntería y elegir los blancos adecuados, porque sino esto acaba como el "rosario de la aurora" que decimos por aquí. Hay que empezar ha hablar de simbiosis, en vez de parásitos, porque sino luego veremos parásitos en todos los sitios... Un saludo.

    ResponElimina
  6. Temujin, si tu estás en un precipicio con un fondo de mar que no sabes cual es la profundidad y alguien te está acosando con malas intenciones, sólo te queda tirarte y esperar que haya un fondo suficiente.
    Crimea, de siempre ha sido rusa, sólo porquè a Kruschev se le ocurrió regalársela a Ucrania.
    Nosotros de siempre hemos sido catalanes, aunque hayamos constado como españoles, esto es difícil o no, de explicar y de entender.
    Y sabes que no estaba mucho yo por la independència, però és que los catetos ancios del centro casi que me o nos, estàn empujando a ella.
    Y ahi, si que, lo que tengo claro es quien más pierde, y no es Cataluña. De ahí el pánico de Madrid ante la separación (que no se acabará produciendo) eso debes tenerlo claro.
    Aqui siempre se acaba pactando, y no será esta la excepción, a no ser que se acuda al plan B...., entonces ya no sé que pasará.

    ResponElimina