En realitat, un nacionalisme només es crispa i s'arbora enfront d'un altre nacionalisme, que l'amenaça. O millor: una nació només té necessitat - de vegades necesitat biològica, d'instint de conservació - d'exaltar-se en nacionalisme, quan es veu en perill davant les ambicions d'un a altra nació. I és que sóm molts homes del món - i,ai!, a la mateixa Europa i tot - que ens sentim nacionalistes perquè els altres no ens permeten deixar de ser-ho.
Els nacionalismes estatals han tingut la missió històrica de fer-se la guerra els uns als altres, d'una banda, i, de l'altra, la de suprimir dràsticament les reminiscències 'nacionals' discrepants. - JOAN FUSTER.

 La percepció és que la crispació i arboració en aquests moments, a ambdues bandes està pujant de to, i sincerament comença a ser preocupant, s'estàn travessant totes les línies vermelles i acabarem prenent mal els qui nomès en som espectadors passius de la tragicomèdia.