"L'error de l'intel·lectual consisteix a creure que es pot saber sense comprendre i, especialment, sense sentir i ser apassionat (no només del saber en si, sinó l'objecte del saber), això és, que l'intel·lectual pugui ser tal (i no un pur pedant) si es troba separat del poble-nació, és a dir, sense sentir les passions elementals del poble, comprenent-i, per tant, explicant-se i justificant-se per la situació històrica determinada; vinculant dialècticament a les lleis de la història, a una de superior concepció del món, científicament elaborada: el saber. No es fa política-història sense aquesta passió, sense aquesta vinculació sentimental entre intel·lectuals i poble-nació" - GRAMSCI
L'ERROR DE L'INTEL·LECTUAL
18.3.14
"L'error de l'intel·lectual consisteix a creure que es pot saber sense comprendre i, especialment, sense sentir i ser apassionat (no només del saber en si, sinó l'objecte del saber), això és, que l'intel·lectual pugui ser tal (i no un pur pedant) si es troba separat del poble-nació, és a dir, sense sentir les passions elementals del poble, comprenent-i, per tant, explicant-se i justificant-se per la situació històrica determinada; vinculant dialècticament a les lleis de la història, a una de superior concepció del món, científicament elaborada: el saber. No es fa política-història sense aquesta passió, sense aquesta vinculació sentimental entre intel·lectuals i poble-nació" - GRAMSCI
* DARRERS
Uno de los mejores ideólogos, sin duda.
ResponEliminasalut
Hay una cierta tendencia en determinados ambientes intelectuales a separarse de la masa, creyendo que eso les confiere cierta autoridad, y lo que les da es distancia, nada más.
ResponEliminaGramsci és un dels grans de veritat, tot i que avui els pensadors marxistes estiguin desprestigiats des de totes les bandes. Ja veus que fins i tot la CUP prefereix citar poetes abans que pensadors.
ResponEliminaSobre defensar coses amb passió (que també està mal vist en política), recordo que fa molts anys el Josep Pallach va dir que els temes socials cal defensar-los amb més passió que raó. Deu ser que em faig vell i que començo a lamentar la mort del Pallach, que possiblement ens hauria estalviat els 23 anys de desgràcia del Pujol...
i vigent encara Miquel
ResponEliminasucede a menudo Temujin, a los políticos les pasa LO MISMO.
ResponEliminaLluís, fa temps que enyoro Pallach, encara que em queda el dutbe de que hauria passat si no hagués mort abans d'hora. Possiblement hauria estat absorvit pel sistema que tot ho imbecil·litza, i ara estariem decebuts d'ell, com ho estem dels altres.
ResponElimina