No he volgut veure el vídeo de l'agressió de l'adolescent de 13 anys a una altra noia que es va produïr fa uns dies a Sabadell; és una manera de negar-me a admetre l'evidència dels fets - ho sé - perquè la raó no em deixa entendre que fets com aquest puguin passar. La violència és innata en els humans, disfressada o tamisada per una supèrflua capa del que anomenem civilització. No és nou tampoc que entre adolescents hi hagi esbatussades, no potser amb la violència que expliquen del cas del qual estic parlant. Però, el que més em preocupa, més que la pallissa en si, és la reacció de l'adolescent que va filmar l'agressió amb el seu mòbil i la va penjar després al Youtube, en comptes d'intentar evitar la pallissa, ell i els qui la contemplaven i què sense intervenir són tan culpables de l'agressió com la mateixa agressora.
No sé com s'educa a casa i a l'escola a la mainada, però diria que no és en la línia de valors i d'ètica adequada. I el que també és preocupant és que no es tracta d'un cas aïllat, segur que se'n donen més sovint que simplement no tenen el ressò que ha tingut aquest.
Fa anys en una reunió de l'AMPA al Joanot Alisanda on anaven les meves dues filles grans, quan encara es deia APA, se'm va ocórrer demanar si s'havia contemplat la possibilitat de recuperar l'assignatura d'urbanitat que a nosaltres de menuts ens ensenyaven, i literalment se'n varen fotre de mi. Potser no anava desencaminat, de la mateixa manera que vaig comentar que no m'agradava el tuteig i la familiaritat entre mestres i alumnes, car a la llarga - com s'ha vist - ens portaria a una pèrdua de respecte de cara al Sr. mestre, i dic senyor mestre per no dir senyor o senyora mestre, que una cosa és l'ètica i l'altre agafárse-la amb paper de fumar, car hi ha definicions que en ser genèriques prou s'entenen.