.

LA INSINUACIÓ DEL PAISATGE


Aquest matí de diumenge, com faig des fa 44 anys sortía d'esmorzar de casa del meu pare, el Santiago, quan a la part del darrere de l'imprempta Figuerola, a l'aparador, he vist aquest quadre. M'ha fascinat, i m'ha fascinat, perquè nomès insinúa el paisatge, l'esbossa, deixant la resta a la imaginació de qui el contempla. I és aquest el secret dels quadres, la insinuació del paisatge, d'allò que no es pot o no s'hauria de copiar, la naturalesa.
Potser per aixó vaig deixar de pintar, jo, em limitava a copiar-la,  o a retratar-la, i oblidava deixar lloc a la insinuació del paisatge.

Ah! per si us pot interessar, el quadre és en venda.


Perquè us feu una idea del que vull dir, aquesta és una còpia del paisatge, no hi ha cap insinuació, el vaig copiar d'un calendari. I és així com entenc no s'ha de pintar un quadre.


10 comentaris:

  1. L'aquarel·la és la pintura més subtil i més delicada, i per tant la més difícil. Jo ho provo i ho provo, però tan sols per adonar-me de la difultat extrema que té...!

    ResponElimina
  2. Saps l'autor? M'agrada molt aquest estil, una professora que tenia a l'Escola de la Dona tenia un estil així.

    ResponElimina
  3. De tota manera jo crec que tot val, hi ha gent amb tendència hiperrealista i d'altres més 'difuminats' i abstractes, en tot hi pots trobar coses bones i coses que no ho són tant.

    ResponElimina
  4. Lluís, estic amb tu, jo vaig desistir amb l'aquarel·la, on per cert, i en nom d'ella s'han perpetrat autentiques barrabassades.ç
    Un jubilat amic del meu pare, es vantava de pintar a l'aquarel·la i fins i tot exposava els seus 'quadres', deia el meu pare que era un criminal de l'art de pintar, en llibertat condicional.

    ResponElimina
  5. Júlia, no m'he fixat amb el nom, però diria que l'autor ha de ser un home, l'abstracció és masculina mentfre que lp'ordre es femení i en aquest quadre hi ha molta abstracció i poc oordre.
    Ja ho preguntaré a l'Impremta Figuerola.

    ResponElimina
  6. Júlia. he pintat alguna cosa hiperrealista, o hi ha alguns casos interessants, com Castelló Abilleira, o un aragones que vaig publicar els seus quadres a Collonades, però té el merit que té, copiar miméticament el que ja és, existeix, sens insinuar res, aquesta és, per a mi la diferència.

    salut

    ResponElimina
  7. Ja t'entenc, és com si diguessis que en insinuació hi ha lloc per l'art i en una còpia exacte de la realitat, no perquè tothom la percebrà igual. Diria que en la literatura també passa.

    ResponElimina
  8. Loreto: vindria a ser la diferència entre el que és evident - la pornografia - i la insinuació - l'erotisme -, nomès que aqui, la frontera no és tan subtil.
    Quan a la literatura és diferent, hi ha Bolaño.... i la resta.

    ResponElimina
  9. Supongo que saber copiar un paisaje o una mano, por ejemplo, tiene también su valor. Personalmente me gustan más los cuadros con retratos de personas o situaciones de la vida real, que los paisajes, insinuados o no.
    Un saludo.

    ResponElimina
  10. los retratos de personas son muy difíciles, al menos para mi. En cambio copiar es fácil, a mi hija cuando se casó le copié un Monet, y me salió clavado.

    ResponElimina