Em varen deixar l'altre dia un comentari a ran d'un aforisme on es diu que la compassió i la tolerància no son més que injustícia i falta de respecte, i és cert, jo tampoc estic gens d'acord amb la paraula tolerar, i per tant la conseqüència de la seva aplicació, hom tolera només per educació alló que detesta, menysté o no entén, que vindria a ser com una caritat mal entesa i pitjor aplicada, molt en la línia populista i falsament pietosa de molts cristians vells. Per tant aparco en un racó de la memòria la paraula tolerància i trec a la platea, coneixement mutu, comprensió, respecte i complicitat, sense ni pensar en el bonisme quan es tracte dels immigrants, que és un altre mal a eradicar; un bonisme molt de l'esquerra d'ICV, abans PSUC, nomès que aquests eren més pragmàtics. I és que cal no oblidar què, l'altre, som nosaltres pels immigrants.
La palabra tolerante se aplica cuando uno "le deja hacer " al otro.
ResponEliminaEs como un menosprecio escondido, sin mayor importancia.
Contigo en el resto de la reflexión.
Salut
En tot cas, el contrari de tolerància és intolerància. Que triï cadascú o, si convé, que presenti gradacions significatives entre els dos termes. Escalr, també és pot ignorar el mot.
ResponEliminaMiquel i miquel: potser seria millor dir-li comprensió o complicitat..., a banda que un excès de tolerancia tampoc seria bo.
ResponEliminaHay palabras que pierden fuerza y sentido en boca de segun que personas, eso es lo que pienso.
ResponEliminaEn el tema de los emigrantes, ya hemos hablado, no todos los emigrantes, ni todas las formas de emigracion son iguales y por tanto a cuestiones diferentes, distintas soluciones.