FRAGILITAT

Un ésser humà, pot llevar-se un dia pensant en menjar-se el món i, qualsevol accident, seriós, insignificant o ridícul, l’aparta definitivament del paisatge. És la fragilitat de la nostra espècie, cura de vanitats i estultícies. Som fràgils i tan insignificants, que ni tan sols en som conscients d'aquest fet. El problema de la mort, no és on un va, sinó l’enrenou que deixa rere seu, i ni tan sols tenim dret en la majoria dels casos d'organitzar un comiat escaient.

Aquest matí a quarts de  nou, un cotxe ha atropellat a un home d'uns trenta anys en un pas de vianants, el cop que he presenciat ha estat sec, la senyora que anava amb un tot terreny davant meu no l'ha vist i ell ha passat massa confiat. La senyora parlava pel mòbil....

Ella no ho havia d'haver fet, i ell podia haver estat més atent, però cap dels dos ha estat al cas i s'ha produït l'accident. Se l'ha endut una ambulància, abans però, ell estaba allí al terra al mig del pas de vianants quiet, sense moure's gens, terriblement quiet...