foto de l'autor de fa un any a Mollet, al costat de l'autopista -

 Aquest escrit és de fa cinc anys, però com el ritual es repeteix cada primavera, el publico per si a algú l'interessa provar el liniment casolà que es fabrica el Santiago, el meu pare.

"Ahir pel matí malgrat el constipat que arrossego estava molt bé i hom no gaire, vaig anar a collir roselles pel Santiago "el meu pare" vaig usar per el desplaçament el sistema més ecològic quan un està constipat, l'automòbil en comptes de la bicicleta que obliga a fer l'esforç addicional d'esbufegar a les pujades. No n'hi havia massa de roselles a la zona de Can Deu però suficients per les que ell necessita per preparar el seu liniment casolà.
La fórmula és: la llavor de les roselles, romaní, càmfora, alcohol i una mica d'oli, tot ben barrejat, i d'aquí en surt un liniment que és mà de sant - diu ell - Dit aixó, s'hauria de començar a regular el trànsit de personal pel bosc els caps de setmana, perquè sembla la rambla. Entre els que van a caminar, els que corren, ciclistes, motoristes, quads i fins i tot un que feia marxa, és un no parar de dir bon dia cada trenta segons. 
Curiós que a ciutat no ens diem ni mu, i a la que flairem natura ens entre la bena comunicativa amb el proïsme. Deu ser l'efecte primavera que fa que tot estigui d'un esclat de vida a rebentar. Només ara és quan la gamma de verds s'ofereix gairebé infinita en aquest color maleït pels pintors, i les flors humils i anònimes de tota mena intenten prendre un xic de protagonisme mediàtic al blat, les roselles o la ginesta. Tot estava bé i tot era al seu lloc com sempre, desde l'inici dels temps cada primavera, amb canvi climàtic o sense."

 Per cert, divendres al matí em toca seguir el ritual de cada any, encara que no hi ha encara masses roselles.