.

LA SOLITUD DEL BLOCAIRE DE FONS


Escoltava avui a Catalunya informació, el cas d'una monja nascuda al 43 que des fa 30 anys és eremita, seguint una antiga tradició d'eremites al llarg dels temps. De fet, no cal anar-se'n a viure a una cova, sempre i quant hi hagi a la vora aigua corrent i l'alçada convenient per contemplar el paisatge, conceptes que es veu són molt importants a l'hora de convertir-se en eremita, simplement, nomès cal fer-se blocaire, la solitud està garantida i en certa manera la incomprensió tambè.

Recordo un vell poema que vaig escriure en referència a la soledat o solitud:


SOLEDAT

Soledat, fidel companya,
amiga fa molt de temps.
No et facis l'estranya,
saps que em tens.


*

2 comentaris:

  1. El poema es muy bueno.
    Simple, sencillo, redondo. Y dice lo que quiere decir, sin más vueltas.
    No se si tienes algo impreso, si has escrito algo o si tienes previsto hacerlo. de ser así nos lo comunicas, a mi o a Cornadó.

    Sobre lo del bloc no se que decir, creo lo has dicho todo, pero no eres solitario. Aunque en alguna ocasión no se te escriba, no es menos cierto que se te lee. Y eso es lo importante. No hemos de congeniar siempre con quien nos lee y se toma la molestia de abrir tu página y pensar en lo escrito. Creo que es suficiente con saber que están detrás y que de una u otra forma, si aquel día no escribes, se extrañan y te encuentran a faltar.
    A mi y a unos cuantos nos pasa contigo.
    Así que aunque en ocasiones no cuadremos el círculo, has el favor de no ponerte enfermo y seguir poniendonos cosas de Ciorán....
    Una abraçada molt forta i cuidat molt...Ahh i salut per el teu pare.

    ResponElimina
  2. no és tracte d'una solitud física Miquel, més aviat és intel·lectual, no sabria com explicar-ho, és així.
    Estic molt bé sol, amb el meu ordinador i la meva música. Avui, m'han dut al cinema a veure 8 apellidos vascos, hi he anat per no fer un lleig a la dona, però no em feia cap gracia, que és més o menys la que m'ha fet la pel·lícula, que havent vist el tràiler ja estaba més que vista, i encara no ha estat tant malament com m'esperava.
    A aquesta soledat em refereixo, Miquel, aquesta soledat a recer de casa és la que vull i m'agrada.

    salut

    ResponElimina