Hi ha un plaer innegable en saber que el que es fa no té cap base real, que dóna el mateix fer un acte que no realitzar-lo. No obstant això, en els nostres gestos quotidians contemporitzem amb la Vacuïtat, és a dir, alternativament i de vegades al mateix temps, considerem aquest món com a real i irreal. Barregem veritats pures amb veritats sòrdides, i aquesta amalgama, vergonya del pensador, és la revenja de l'ésser normal. EMIL MICHEL CIORÀN
.jpeg)
Y lo peor , que cada uno conlleva su realidad, cuando en muchas ocasiones estamos viviendo en realidad virtual, o sea una mentira dentro de una imaginación...
ResponEliminaSomos muy complejos.
salut
Eso de la realidad virtual es una duda, ¿vivimos en un sueño y algun dia nos despertaremos en un mundo feliz?...
ResponEliminamassa complexes o massa simples Miquel, hi ha moltes realitats dins d'un mateix i dels altres.
ResponEliminamás que un sueño seria una pesadilla, digo yo.
ResponElimina