Hi ha un plaer innegable en saber que el que es fa no té cap base real, que dóna el mateix fer un acte que no realitzar-lo. No obstant això, en els nostres gestos quotidians contemporitzem amb la Vacuïtat, és a dir, alternativament i de vegades al mateix temps, considerem aquest món com a real i irreal. Barregem veritats pures amb veritats sòrdides, i aquesta amalgama, vergonya del pensador, és la revenja de l'ésser normal. EMIL MICHEL CIORÀN
Van quedando pocos postes de madera en la ciudad de Barcelona
-
Quizá sería un tema para un poeta, no lo sé.
Los postes de madera en Barcelona ciudad deben quedar contados con el dedo
de una mano y, antes que se nos pi...
4 Comentaris
Y lo peor , que cada uno conlleva su realidad, cuando en muchas ocasiones estamos viviendo en realidad virtual, o sea una mentira dentro de una imaginación...
ResponEliminaSomos muy complejos.
salut
Eso de la realidad virtual es una duda, ¿vivimos en un sueño y algun dia nos despertaremos en un mundo feliz?...
ResponEliminamassa complexes o massa simples Miquel, hi ha moltes realitats dins d'un mateix i dels altres.
ResponEliminamás que un sueño seria una pesadilla, digo yo.
ResponElimina