PARLAVA I PARLAVA - BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ
.
PARLAVA I PARLAVA

PARLAVA I PARLAVA

Share This

Parlava, i parlava, i parlava, i parlava, i parlava, i parlava, i parlava. I vinga parlar. Jo sóc una dona de casa, de la meva casa. Però aquella criada grossa no feia més que parlar, i parlar, i parlar. Estigués jo on estigués, venia i començava a parlar. Parlava de tot i de qualsevol cosa, el mateix li donava. Acomiadar-la per això? Hagués hagut de pagar-li els seus tres mesos. A més hagués estat molt capaç de fer-me mal d'ull. Fins i tot en el bany: que si això, que si allò, que si el de més enllà. Li vaig ficar la tovallola a la boca perquè callés. No va morir d'això, sinó de no parlar: se li van rebentar les paraules per dins. Max Aub 

4 comentaris:

  1. No había leído nunca este relato.

    ResponElimina
  2. Lo malo no es hablar mucho, es hacerlo sin conocimiento...

    ResponElimina
  3. que es lo que solemos hacer Temujin, hablar y opinar desde el desconocimiento.

    ResponElimina

.