PARLAVA I PARLAVA

Parlava, i parlava, i parlava, i parlava, i parlava, i parlava, i parlava. I vinga parlar. Jo sóc una dona de casa, de la meva casa. Però aquella criada grossa no feia més que parlar, i parlar, i parlar. Estigués jo on estigués, venia i començava a parlar. Parlava de tot i de qualsevol cosa, el mateix li donava. Acomiadar-la per això? Hagués hagut de pagar-li els seus tres mesos. A més hagués estat molt capaç de fer-me mal d'ull. Fins i tot en el bany: que si això, que si allò, que si el de més enllà. Li vaig ficar la tovallola a la boca perquè callés. No va morir d'això, sinó de no parlar: se li van rebentar les paraules per dins. Max Aub

4 comentaris:

Tot Barcelona02 de maig, 2014
No había leído nunca este relato.
ResponElimina
Respostes
D.F.02 de maig, 2014
Lo malo no es hablar mucho, es hacerlo sin conocimiento...
ResponElimina
Respostes
Francesc Puigcarbó02 de maig, 2014
jo tampoc Miquel.
ResponElimina
Respostes
Francesc Puigcarbó02 de maig, 2014
que es lo que solemos hacer Temujin, hablar y opinar desde el desconocimiento.
ResponElimina
Respostes

Francesc PuigcarbóRecordes l'acudit:Un senyor truca Oiga, es el partifo ComunistaSi, camaradaSoy Gutierrez, dame de baja del partido que me ha tocado la primitiva.Salut.
Francesc PuigcarbóeL DE WORDPRESS es aquest:https://kreualta.wordpress.com/
Francesc PuigcarbóAquest bloc no es pas meu, l'he enllaçat, El de WORDPRESSa es una altra adreça
RicardHe trobat fàcilment el blog i l'entrada que esmentes. (cercador de la secció "lector" de wordpress.com)por qué celebramos...Em sembla que encara no paties de plantillitis... ;)
Tot BarcelonaHay una frase célebre, Francesc, en una carta que escribió Carl Marx a su yerno, Paul Lafargue, y le decía entre otras cosas: "Lo cierto es que yo no soy marxista". Quizá así podamos empezar a comprender como cuando uno tiene la nevera llena se olvida de aquellos que re…
Francesc PuigcarbóAmén.