Parlava, i parlava, i parlava, i parlava, i parlava, i parlava, i parlava. I vinga parlar. Jo sóc una dona de casa, de la meva casa. Però aquella criada grossa no feia més que parlar, i parlar, i parlar. Estigués jo on estigués, venia i començava a parlar. Parlava de tot i de qualsevol cosa, el mateix li donava. Acomiadar-la per això? Hagués hagut de pagar-li els seus tres mesos. A més hagués estat molt capaç de fer-me mal d'ull. Fins i tot en el bany: que si això, que si allò, que si el de més enllà. Li vaig ficar la tovallola a la boca perquè callés. No va morir d'això, sinó de no parlar: se li van rebentar les paraules per dins. Max Aub
Los pájaros te darán las gracias: el truco para el verano que limpia tu
bebedero sin químicos
-
Con la llegada del buen tiempo, muchas personas dedican más tiempo al
jardín, disfrutando del sol, la vegetación y el canto de los pájaros. Sin
embargo, un...
No había leído nunca este relato.
ResponEliminaLo malo no es hablar mucho, es hacerlo sin conocimiento...
ResponEliminajo tampoc Miquel.
ResponEliminaque es lo que solemos hacer Temujin, hablar y opinar desde el desconocimiento.
ResponElimina