En una entrevista a l'Ara, Zygmunt Baumand diu: “Zuckerberg va trobar una mina d’or: la por de la gent a la soledat”. A Facebook pots fer 500 amics en un dia, més dels que jo he pogut fer en 90 anys”, i en referència a la llibertat, afirma que ”L’individu no pot ser lliure si no té una certa seguretat, proporcionada per una comunitat que l’ajudi”.

Dec ser jo d'un altre món, o potser un inadaptat amb vocació d'eremita, però no tinc ni entenc cap necessitat de tenir 500 amics, ni necessito que m'ajudi cap comunitat per sertirme lliure. D'amics en tenia dos i un va morir, l'altre és a punt de fer-ho; no vull 500 amics, o un milió com cantava Roberto Carlos; No acabo d'entendre tot aquest joc de que fulano de tal que és amic de no sé qui i no se cuantus vol ser-ho tambè meu. Costa molt conseguir un amic, s'ha de conrear durant molt de temps i tot i així no sempre s'aconsegueix. 
Qui no s'ha sentit sol emmig de molta gent i acompanyat en la solitud, en el fons tot depén de l'estat d'ànim personal.
Es veu que en la banalització infantiloide de la nostra societat, l'amistad és fàcil i a l'engros. No és així, o no hauria se ser-ho, l'individu es lliure per ell mateix, no per la quantitat d'amics que tingui, reals i figurats.

Dit això, voldria demanar disculpes perquè en això del Facebook com al Google, amb això dels amics, seguidors, coneguts o saludats, no  estic prou amatent, i no es que ningunegi ningú, és que no m'hi acabo d'aclarir, i si he rebutjat amistats d'aquestes en un lloc o altre, no ha estat per descortesia, sinó per desconeixement, o tambè, per una certa indolència.