A la vista dels moviments del Govern de l'Estat Espanyol, diria que, en el fons els passa que com a una manera de superar la pròpia por, n'exerceixen i en projecten més sobre nosaltres, conscients que tenen un problema que els preocupa i que han menystingut durant massa temps. L'Estat Espanyol és feble, i a voltes fort, però ha oblidat que si alguna cosa som aquí, és tossuts, i francament com dirien a Scarlett, 'Espanya ens importa un bledo'. 
Semblaria que l'abdicació del rei no hauria d'influir en tot el procés de la consulta, encara que no ho tinc clar que sigui així, aquests últims dies s'estan produïnt alguns moviments una mica diferents en la postura del Govern, o almenys aixó m'ha semblat llegir entre linies per alguns comentaris de Rajoy i algun membre del seu gabinet.
El problema de fet, no el tenim amb Espanya. Espanya és molt més que aquest Govern i aquest Pool de poder madrileny, ranci i desfasat en el temps, però és una Espanya massa influida pel discurs oficial i el seu si pensament únic. Ara, sembla que comencen a entendre que Mas va en serio, que no és una escalfada de coco d'ell, Junqueras i quatre independentistes somiatruites, i és això el que els espanta, i, a més a més totes i cada una de les seves actuacions contra Catalunya, aconsegueixen l'efecte inrevés del que es pensen amb el seu discurs de la por, i el que aconsegueixen és sumar cada dia més independentistes, de gent que fins ara encara tenien dubtes i pretenien encara una convivència amb un Estat que és com una dona lletja i esquerpa, que a més a més de quedar-se els nostres diners, ni tan sols ens la podem beneficiar, i això que diu que ens estima, però és mentida, és incapaç d'estimar, i és aquest, potser, el seu principal problema.

Potser vaig errat, però insisteixo, alguna cosa s'està movent, caldrà estar amatents.