Aquest escrit és del més de setembre del 2010, no es pot dir doncs que és un comentari oportunista aprofitant l'abdicació del rei en el dia d'ahir. Per cert, que en relació a aquesta noticia, deia avui en Basté que s'havien de guardar els diaris en paper atès era una noticia històrica; en canvi jo crec que s'haurien de cremar tots, per la quantitat de típics tòpics i lloances que verteixen sobre el rei abdicat: Deu ser una espècie de síndrome d'Estocolm dels mitjans, fins a tal punt que d'un moment a l'altre me'l faràn Santo súbito, o com a mínim demanaran per a ell el premi Nobel de la Pau.

"Quan en aquest país i al veí el soroll de sabres encara era latent, varem votar la primera constitució espanyola, corria l’any de 1978. Dins del mateix paquet mig d'amagatotis hi havia la cuestió del rei, o dit d’una altra manera, s’havia de votar per nassos la monarquia per aprovar la constitució, era condició "sine quanum", tot anava en el mateix paquet, o caixa o faixa.
I és clar es va aprovar el retorn d'una institució caduca i lesiva, almenys pels interessos de Catalunya. Aquesta monarquia que encara continua regint-nos i que per cert cada vegada en són més, viu des d'aleshores a costa de l’erari o sigui, de nosaltres els contribuents, sense donar ofici, benefici ni brot.
-
Em sembla ridícul a les alçades del segle on estem i en un país suposadament modern i democràtic, - que de fet més que democràtic és partitocràtic -, continuar mantenint aquesta institució amb una colla de paràsits inútils, prous n’hem ja de mantenir i més ara que estem en época de reduir despesa pública, que l'Estat s'estalviès entre quinze i vint milions d'euros l'any (la xifra real del cost de la tropa aquesta es un misteri, almenys per a mi) no estaria malament.
Crec s’hauria de plantejar seriosament prescindir de la seva continuïtat, i puig que sembla volen eradicar la llei sàlica, perquè la nena pugui ser reina, i aixó comportarà haver de votar més tard o mes d’hora per aprovar-ho, possiblement aquest seria el moment de decidir que no volem reis a l’Espanya del segle XIX ni a la Catalunya del segle XXI. I no se si ho faràn, de moment parlen de Felip VI pel nen, que deu ser per recordar-nos un vell amic de Catalunya, en Felip V. Crec no gosen plantejar el referendum per esmenar la llei sàlica que comentava abans, tenen por del resultat, i no van desencaminats. Tres-cents anys després de la batalla d’Almansa, i gairebé els mateixos del 1714, potser ja seria hora de reconduir la história i treure’ns de sobre el jou d'aquesta rèmora inútil i onerosa pels nostres interessos, físics abans i económics ara."