BLOCS MEUS

BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ

QUAN EL FUM DE LES XEMENEIES


Quan el fum de les xemeneies significava progrès i els vailets anàvem sols a l'escola, la llet s'anava a buscar a la vaqueria, acabada de munyir, i després a casa un cop bullida la nata que quedava al damunt escampada sobre una torrada era una delícia, com ho eren aquells primers iogurts naturals embolicats amb una goma de 'los pollos', i la fruita i les verdures eren les del temps, tant era així que fins i tot feien olor i tenien sabor, i les moreres s'omplien de móres vermelles i negres sense pols com estan ara les que queden. 
Al bosc hi havia a la tardor, molts bolets i pocs boletaires i els cistells s'omplien amb facilitat i poc de temps. A les cases, la porta sempre estava oberta per si algú havia de menester alguna cosa, i les botigues del poble no tancaven mai, com a màxim tenien la persiana mig abaixada, o mig aixecada per si algú necessitava quelcom, ates vivien a la rerebotiga. La mainada, en aquells temps érem canalla, voltàvem sols tot el sant dia, avisats només per si ens aturava un senyor que baixava d'un cotxe negre i ens oferia caramels, pocs n'hi havia de cotxes, o haigas si eren de luxe. A futbol hi jugàvem al bell mig del carrer sense asfaltar, amb basals permanents, partits que solien acabar a pedrades. La gent xiulava i cantava pel carrer, i, tot i ser més pobres i amb menys mitjans que ara, la percepció és que la gent, o almenys això semblava, era més feliç.

6 comentaris :

  1. Creo que antes habia menos cosas que atender y que en muchos casos nos autoimponemos obligaciones que a la postre resultan esteriles...La fruta de temporada tiene sabor..

    ResponElimina
  2. No estoy de acuerdo en lo referente a la pobreza, Francesc. La física no llegaba a matarnos de hambre (cosa que hoy si), y la mental estaba superada a lo que es el niño de hoy, en todos sus aspectos.
    Los niños de los años 60 éramos semiadultos comparado a esta tralla de periféricos de sus terminales, no te quepa duda.
    Por lo demás, si, estoy contigo, llevas razón y buena memoria.
    Salut...y al indio del TEMUJIN, agradecer su estancia por estos páramos, es un tipo abierto y con ganas de aprender...
    Un abrazo a los dos

    ResponElimina
  3. No estic gaire d'acord, així és com ho podem veure la gent gran, la gent jove també ho veurà així quan sigui vella, és un consol davant de la trista realitat d'envellir, em temo. Podria fer una llarga llista de coses negatives 'd'abans' i de positives d'avui que no valorem gaire.

    Fins i tot ex-alumnes meus de quaranta i pocs anys escriuen sobre 'l'ahir millor', que ja és gros, he, he.

    Ja ho deia el Jorge Manrique aquell tot això i fins i tot en Ciceró i d'altres carques

    ResponElimina
  4. hace mucho tiempo que no como fruta de temporada Daniel, toda la que consumo ha pasado por la nevera.

    ResponElimina
  5. Miquel, ara ja no hi ha adolescencia, es viu en un estat d'infantesa permanent.

    ResponElimina
  6. Júlia, el problema és que els d'ara no tindràn infantesa que recordar, viuran sempre instal·lats en ella, a banda, m'he limitat a evocar uns records concrets: "Quan el fum de les xemeneies significava progrès i els vailets anàvem sols a l'escola, la llet s'anava a buscar a la vaqueria" quedat amb aixo Júlia, no es repetirà mai més no ja per a nosaltres, sinó per a ningú: creixement, llibertat i menjar sa...

    ResponElimina

Copyright © BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ. Designed by OddThemes & VineThemes