QUANTA INDIGNITAT!

El pròper dia 24 de desembre farà sis anys que l'Arxiu Nacional de Catalunya va rebre el primer lot de documents d'entitats i particulars del 'Archivo de Salamanca': 120 llibres, la mayoria d'Antoni Rovira i Virgili. Aquest fet es va produïr setanta anys després de l'última ofensiva franquista... a Catalunya en que varen ser confiscats els documents pels feixistes. I així, setanta cinc anys després i amb 36 de democràcia encara quedaran per retornar a Catalunya unes 1.500 caixes amb documentació d'entitats i particulars, que de moment no tenen data concreta de tornada, perquè el Ministre Wert ha tornat a demorar l'entrega, emparant-se en no res, nomès per tocar el botet, o, possiblement perquè és més franquista del que sembla i li raca retornar-los, cal recordar que aquests documents són botí de guerra dels feixistes.

I és que ja som allí on estàvem: Uns documents, botí de guerra, molts d'ells privats que són els quals encara no han estat retornats, costa anys i anys recuperar-los, quan és tan òbvia la seva reclamació que fa enrogir de vergonya aliena quan aquesta fauna ibèrica mesetaria s'oposa per raons ridícules i sense fonament, arribant a un extrem que per a mi hauria ésser causa de querella judicial, i és el fet que l'Alcalde Salamanca el Sr. Lanzarote li canviés el nom al carrer on tenen el seu arxiu pel de la "calle del expolio". No se si refereix al "expolio" que van fer els seus (entenc que aquest Sr. ha de ser franquista convicte i confés, encara que ja no sigui alcalde) sinó no no s'entén el suposat expoli que representa per la seva banda, retornar-nos allò que és nostre i a més obeint a un mandat del Parlament de l'Estat Espanyol. Per cert què Ramón Fontseré, va morir sense poder recuperar els seus cartells.
 

Senyor! Quanta indignitat i ignorància rància encara camina lliure per l'altiplà.