De la mateixa manera que no he llegit l’Ulysses d’en Joyce per peresa mental, (ja se’l va llegir en Joel Joan a Plats bruts per mi) reconec que cada vegada em fa més mandra llegir novel·les, i en dir novel·les vull dir novel·les, res de Dan Brown, Catedrals... i els best-sellers de torn, que tant s’han posat de moda, que de sempre me n'han fet de mandra. Fa ja un temps que prefereixo llegir contes i sobre tot molta poesia. Aquest fet em tenia preocupat: t’estàs tornat mandrós - em deia – I em deia a mi mateix, o sigui a un hom, no t’empasses 2666 d’en Bolaño?. Si! em contestava altra volta a mi mateix, - que és com fregar l’esquizofrènia – però en aquest cas és diferent, com t’agrada, t’hi apliques. Ja! reblava, però alguna cosa em falla, el que no sé és quina.
Potser en llegir i traduir alhora que és el cas de 2666, vaig trobar una nova manera de llegir que em fascinava i interessava, però que en acabar em va deixar buit, saturat, sec de l'avidesa de llegir.
La conclusió a la que he arribat és que, simplement ha deixat d'interessar-me la lectura, per saturació o ves a saber per què. Aquest any no em vaig endur cap novel·la a Lanzarote, però com de vacances hi ha moltes hores mortes i el dia es pot fer molt llarg i avorrit, em vaig comprar a l'SPAR: 'Las obras escogidas de TS.SPIVET' de Reif Larsen que m'està costant més d'empassar que un tros de carn a una criatura. I no està pas malament, és una novel·la molt original, molt ben escrita, interessant, amb innumerables il·lustracions, a cavall de Twain o Pynchon, pero la llegeixo per força, per voluntat auto imposada de llegirla, però no hi trobo el plaer de llegir, que he perdut i no se si és temporal o definitiu. Potser cal donar temps al temps i recuperar de nou aquest plaer per la lectura, més endavant.
La conclusió a la que he arribat és que, simplement ha deixat d'interessar-me la lectura, per saturació o ves a saber per què. Aquest any no em vaig endur cap novel·la a Lanzarote, però com de vacances hi ha moltes hores mortes i el dia es pot fer molt llarg i avorrit, em vaig comprar a l'SPAR: 'Las obras escogidas de TS.SPIVET' de Reif Larsen que m'està costant més d'empassar que un tros de carn a una criatura. I no està pas malament, és una novel·la molt original, molt ben escrita, interessant, amb innumerables il·lustracions, a cavall de Twain o Pynchon, pero la llegeixo per força, per voluntat auto imposada de llegirla, però no hi trobo el plaer de llegir, que he perdut i no se si és temporal o definitiu. Potser cal donar temps al temps i recuperar de nou aquest plaer per la lectura, més endavant.
.png "English"){kind=small}
7 Comentaris
A mi em passa el mateix. Des que em moc per internet no trobo mai temps per llegir una bona novel.la, ni llarga ni curta. Recordo amb enyorança els temps en que devorava els llibres.
ResponEliminaves que no sigui una passa Marta, perquè llegir, llegeixo molt, però el que dic a l'escrit, poesia o contes, o fins i tot he abandonat ja el diari de paper pel digital.
ResponEliminaNo, el diari no...aunque sea la Vanguardia me la leo...pero hombre de Dios ¡¡¡ si tu solo tienes que ojear el Periódico...que no trae mas que fotos...el diario si que no.
ResponEliminaObligatorio cada día..a no ser que se lea........la rasssssón
miquel, a l'hora d'esmorzar que es quan podria i m'agrada llegir el diari, ja m'he llegir tres po quatre digitals que estan molt més ACTUALITZATS.
ResponEliminaEl que em falta, es subscriure'm a la Vanguardia digital per poder accedir a tots els articles d'opinió.
a)Encara que la lectura i els llibres estan molt sacralitzats, encara més en la nostra joventut, s'escriu molta palla i amb els anys et fas més selectiu i veus que moltes coses es repeteixen i que la qualitat és limitada.
ResponEliminab)Llegir diaris i articles 'també' és llegir, no tot han de ser els llibres.I també és el mateix llegir segons què en digital que en paper, el paper és un altra sacralització de la tradició.
c) La vista tampoc no és la mateixa que de jove i ni que sigui amb ulleres et canses més visualment.
Tampoc no és estrany que es vagi bandejant la novel·la o fins i tot el cinema, és una mica allò de 'me se todos los cuentos' i trobes poca cosa que valgui la pena, fins i tot he tingut decepcions en rellegir obres que recordava amb certa emoció, el temps és un bon crític
ResponEliminaJÚLIA, també deu ser una mica la peresa que et va agafant en fer-te gran, o la pèrdua de manies, abans t'empassaves una novel·la encara que no t'acabés de fer el pes, i ara, almenys en el meu cas, si no m'enganxa, la deixo de banda, sigui qui sigui l'autor.
ResponEliminaCert és també que a Internet és llegeix molt, almenys jo, sobretot contes.
salut