Els homínids ens hem inventat una mesura teòrica del temps que ens la creiem fil per randa, i fins i tot li donem valor real. Quanta gent desitjava que s'acabés l'any 2013 i comencés el nou any com si alguna cosa hagués de canviar d'un 31 de Desembre... a un 1 de gener, malgrat saber que tot seguirà igual o pitjor. 
EL temps es molt dificil d'administrar, o en sobra o en falta, però difícilment sabem trobar la seva justa mesura. Tal com va el missaire Ministre de l'Interior, potser l'1 de gener de 2015 ens prohibiran els sentiments i les emocions adduint costen temps i diners a la Seguretat Social i són causa de baix rendiment laboral. Sempre per el nostre bé, clar. I nosaltres que ja hem abandonat la resistència, el deixarem fer resignats, i que reguli la nostra privacitat i el nostre temps. 


Però hi ha un altre temps, una altra mesura, el temps de les coses petites, més difícil de controlar i també d'usar, ho pensava l'altre dia al port d'Arrecife veient a aquests senyors jugant tranquil·lament com si el temps s'hagués aturat, una partida de dòmino; al seu costat uns nens es llençaven des del 'malecón' a l'aigua. Per uns moments - tornem al temps - em vaig transportar al 'malecón' de l'Havana, l'escena era gairebé igual, però amb menys negrets i sense música de fons de 'son' cubà.