Els homínids ens hem inventat una mesura teòrica del temps que ens la creiem fil per randa, i fins i tot li donem valor real. Quanta gent desitjava que s'acabés l'any 2013 i comencés el nou any com si alguna cosa hagués de canviar d'un 31 de Desembre... a un 1 de gener, malgrat saber que tot seguirà igual o pitjor. EL temps es molt dificil d'administrar, o en sobra o en falta, però difícilment sabem trobar la seva justa mesura. Tal com va el missaire Ministre de l'Interior, potser l'1 de gener de 2015 ens prohibiran els sentiments i les emocions adduint costen temps i diners a la Seguretat Social i són causa de baix rendiment laboral. Sempre per el nostre bé, clar. I nosaltres que ja hem abandonat la resistència, el deixarem fer resignats, i que reguli la nostra privacitat i el nostre temps. Pero hi ha un altre temps, una altra mesura, el temps de les coses petites, més difícil de controlar i també d'usar, ho pensava l'altre dia al port d'Arrecife veient a aquests senyors jugant tranquil·lament com si el temps s'hagués aturat, una partida de dòmino; al seu costat uns nens es llençaven des del 'malecón' a l'aigua. Per uns moments - tornem al temps - em vaig transportar al 'malecón' de l'Havana, l'escena era gairebé igual, però amb menys negrets i sense música de fons de 'son' cubà.
.jpeg)
No es lo mismo el tiempo para una víctima que para un verdugo. Pasa diferente.
ResponEliminaAsí en todo.
Ayer, por cierto, pensé que me cruzaba contigo en la exposición de la Caixa en Montjuic que me interesa por un solo cuadro, el Jardín de la Villa de los Medicí.
Era una persona clavada a ti, pero no la paré porque pensé que estabas en Canarias.
Salut
Diuen que tots tenim un doble, Miquel, el que vares veure devia ser el meu.
ResponEliminasalut