.

EL BOTXÍ


Explica la història que hi havia una vegada un botxí anomenat Wang Lun, que vivia en el regne del segon emperador de la dinastia Ming. Era famós per la seva habilitat i rapidesa al decapitar les seves víctimes, però tota la seva vida havia tingut una secreta aspiració... mai realitzada encara: tallar tan ràpidament el coll d'una persona que el cap quedés sobre el coll, posat sobre ell. Va practicar i practicar i finalment, en el seu any seixanta-sis, va realitzar la seva ambició.

Era un atrafegat dia d'execucions i ell despatxava cada home amb graciosa velocitat; els caps rodaven en la pols. Va arribar el dotzè home, va començar a pujar al patíbul i Wang Lun, amb un cop de la seva espasa, el va decapitar amb tal celeritat que la víctima va continuar pujant. Quan va arribar a dalt, es va dirigir iradament al botxí:

- Per què perllongues la meva agonia? -li va preguntar-. ¡Havies estat tan misericordiosament ràpid amb els altres!

Va ser el gran moment de Wang Lun; havia coronat el treball de tota la seva vida. En el seu rostre va aparèixer un seré somriure; es va girar cap la seva víctima i li va dir:

-Tingueu la bondat d'inclinar el cap, si us plau.

un conte de A. Koestler

4 comentaris:

  1. Malauradament els botxins reals, no eren destres i havien de rematar la víctima. Només Ana Bolena va tenir una mort a l'acte, havia demanat que el seu botxí fos el millor espadatxí conegut.

    ResponElimina
  2. Marta, aquest no deixa de ser un botxí literari.

    ResponElimina
  3. Generalmente los verdugos orientales tienen fama de alargar la muerte de sus víctimas. Este lo hace de otra manera.

    ResponElimina
  4. aquest botxí Miquel, no deixa de ser un perfeccionista literari.

    ResponElimina