Pels qui hem seguit la carrera política de Jordi Pujol, la seva confessió ha estat un cop molt dur, perquè és quelcom que ell no havia d'haver fet el que ha fet, precisament ell no, perquè el fer-ho, tot al castell de cartes d'aquests anys amb la seva... moralina, quan ens renyava i es posava com a exemple d'honestedad, de fer país, s'ha ensorrat estrepitosament. 
Compte però, que en el pecat hi ha la penitència i no voldria estar en la seva pell, amb el poc que el conec, o fins on puc arribar a la seva manera d'entendre la vida i el comportament en aquesta. Per a ell, ha d'haver estat duríssim, tota una carrera política i fins i tot personal se n'ha anat en orris, i no és ja el descredit, la taca inesborrable que caurà pèr sempre sobre la seva persona i gestió, és el mal que ha fet al país, als ciutadans de la feina més ben o mal feta, els que vivim, treballem i paguem impostos a Catalunya.
El que més em preocupa ara d'ell, és que no faci cap disbarat, si pogués parlar amb ell li recomanaria que ho afronti amb serenitat, un cop donada la cara, que passi el seu calvari, però sobretot, que no faci cap disbarat.
I compte amb els qui es freguen les mans i volen i de fet ja estan fent sang, la majoria tenen la casa tan o més desendreçada que ell, que aquí de fariseus n'anem sobrats i, malgrat el mal que ha fet Jordi Pujol, el bagatge de la seva gestió durant els gairebé més de 30 anys que ha estat en política és el que és i tampoc seria just centrar-lo només en aquest lamentable 'oblit' de regularitzar uns diners, en el ben entès que, si jo haguès estat en la seva situació l'any 1980 quan va morir el seu pare, segurament tambè hauria deixat els diners a Suïssa, hi havia encara molt soroll de sabres i per si de cas, per si s'havia de sortir del País per cames, era més aconsellable deixar els diners alli, i, després, bé, suposo que era complex regularitzar-ho sense que se sabès, i el temps va anar passant, fins que, com passa gairebè sempre, algú ha descovert el pastis i ho ha fet en el momenbt oportú, o més inoportú.
Tardarem temps a pair-ho Sr. Pujol, i la seva acció u omissiò, ha fet molt de mal al país, un mal irreparable. però des d'aquí, potser ingenuament s'intenta no justificar, però si, intentar comprendre perquè no va fer el que havia d'haver fet en el seu moment i del que prou s'en deu penedir.