La idea que hagués estat millor no haver existit, és una de les que més oposició troben. Incapaç de mirar-se més que des de l'interior, cadascú es creu necessari, indispensable, cadascú se sent i es percep com una realitat absoluta, com un tot, com el tot. Des del moment en què un s'identifica completament amb el seu propi ésser, un reacciona com Déu, és Déu. Únicament quan es viu al mateix temps a l'interior i al marge de si mateix, es pot concebre, amb tota serenitat, que hauria estat preferible que l'accident que s'és no hagués passat mai. EM.CIORAN
Per decidir que el millor hagués estat no haver existit, cal tenir molt clar el concepte de millor i pitjor. Pels que no ens creiem déus però que estem agraïts de l'oportunitat de ser-hi, el pensament dels que creuen que no hauríem d'existir ens sembla egocèntric i d'una supèrbia, anava a dir insuportable, però no, cansada. Haver sorgit de la casualitat en aquest planeta resulta d'allò més interessant, i negar l'oportunitat de conèixer (amb tot allò que pot suposar gaudir i patir) fins a la mort, em sembla molt poc humil.
ResponEliminaMontse: CASUALITAT O CAUSALITAT? haver sorgit aquí. Aquest es el primer interrogant.
ResponEliminaQuan a Cioran és molt clar:cadascú es creu necessari, indispensable, cadascú se sent i es percep com una realitat absoluta, com un tot, com el tot. Des del moment en què un s'identifica completament amb el seu propi ésser, un reacciona com Déu, és Déu. I sol ser així i d'aixó es tracte.