Claude Lévi-Strauss afirmava que cuinar va ser el pas de la natura a la cultura. Avui, però, sembla que estem fent marxa enrere. La cuina -aquest espai simbòlic on es transforma l'aliment i es cultiva el vincle- està en perill d'extinció. Juan Roig, el líder de Mercadona, ho ha profetitzat: el 2050 les cases ja no tindran cuina. I no és una exageració. És una tendència.

La paraula “llar” prové del lloc on s'encenia el foc. No és casual. Cuinar no és només preparar menjar: és cuidar, compartir, resistir. És el centre emocional de la casa. Sense cuina, què queda de la llar? On es refugia un quan la vida s'ensorra, si no és en l'aroma d'unes llenties, uns macarrons, o la calor d'un guisat?

Vivim en una era on el temps ha esdevingut un luxe. La gent ja no té temps per cuinar, estar amb els fills, fer exercici, o llegir. Per això l'auge del batch cooking: sacrificar el diumenge per cuinar tota la setmana. Una solució pràctica sí, però també un senyal d'alarma. Contra el batch cooking hi ha l'opció del trash cooking, una tècnica de cuina on s'utilitzen les sobres, és a dir, una forma més moderna de denominar la tradicional cuina d'aprofitament de les nostres àvies. Aquest procediment intenta elaborar noves receptes amb el que ha sobrat del dia anterior, una cuina que té el seu origen en els canelons de l'àvia.

Mentrestant, els supermercats s'omplen de productes precuinats amb llistes d'ingredients dignes de Walter White a Breaking Bad, Cheeseburgers, serranets calents, paelles que no han vist el mar. I a l'entrada, microones per postcuinar allò precuinat. Menjar es converteix en tràmit, no pas en experiència. I moltes vegades, el sopar arriba a les mans d'un 'rider' explotat. És aquest el futur de l'alimentació?

Paradoxalment, ens encanta veure cuinar. Els 'reels' de cuina són hipnòtics. Però cuinar, el que es diu cuinar, cada cop menys. La cuina esdevé espectacle, no pràctica. Encara sort que encara hi ha fans de Karlos Arguiñano o Marc Ribas. Hi ha esperança.

Cuinar ens va fer humans. Deixar de cuinar ens deshumanitza?

La cuina és més que un espai funcional. És un ritual, una pausa, una manera de ser al món. Si deixem de cuinar, deixem de compartir, cuidar, resistir. I potser de ser humans.

Així que abans que ens fiquin en càpsules per descansar entre jornades laborals, encenguem el foc. Cuinem. Encara que sigui unes patates amb un ou ferrat. Perquè sense cuina, no hi ha llar. I sense llar, no hi ha humanitat.