L'edat mitjana pogué ser impunement democràtica perquè no era liberal. La nostra época, si Déu no hi posa remei, deixarà de ser liberal a conseqüencia de la democràcia. (Avís: per liberalisme entenc qualsevol cosa menys la mística de la juridicitat, i si volem comprendre l'edat mitjana, no hi ha res millor que posar en marxa el televisor, si traiem els anuncis, clar. JOAN FUSTER.
De fet no sé jo si ens hem mogut gaire de molts dels paràmetres de l'edat mitjana, on cada vegada tornem a estar-hi mes a prop. Ens hem limitat - això si - a avançar molt en tecnología, com animal tecnològic que som, però ética i moralment, si fa no fum, som on èrem.
Clar que quan parla Fuster de l'edat mitjana, ho fa des d'una certa displicència i amb ànim de provocar al personal. L'Islam, que en portar 500 anys de retard amb el cristianisme està en la seva edat mitjana, no és precisament un exemple social, politic ni religiós a seguir, nomès cal veure l'extermini i éxode de cristians que s'està duent a terme a l'Irak amb total impunitat i sense que ningú s'en preocupi gaire. (Bé. El Vaticà està indignat, Obama diu que farà alguna cosa i Cameron s'ho està pensat.)
Contrasta amb l'actitud de l'Islam en la seva época expansionista cap al segle VI amb l'actual: Un dels seus majors encerts per aconseguir tan vasta conquesta i expansió, va ser la seva aplicació del règim administratiu i fiscal, que va seguir sent el mateix que ja tenien els pobles envaïts; no van canviar res i així van tenir a la majoria dels aristòcrates locals com col·laboradors. A més van aplicar un sistema d'impostos que va substituir l'antic costum del botí de guerra, aconseguint així menys odis i més adeptes a la seva causa. En aquestes primeres conquestes no hi va haver molta pressió per imposar l'islam, de manera que no hi va haver molts conversos.
Si no fos per què va neixer molts anys més tard, es podria dir que aquell Islam seguia fil per randa els consells de Maquiavel, o potser aquest es va inspirar en ells per escriure 'el Príncep'.
Contrasta amb l'actitud de l'Islam en la seva época expansionista cap al segle VI amb l'actual: Un dels seus majors encerts per aconseguir tan vasta conquesta i expansió, va ser la seva aplicació del règim administratiu i fiscal, que va seguir sent el mateix que ja tenien els pobles envaïts; no van canviar res i així van tenir a la majoria dels aristòcrates locals com col·laboradors. A més van aplicar un sistema d'impostos que va substituir l'antic costum del botí de guerra, aconseguint així menys odis i més adeptes a la seva causa. En aquestes primeres conquestes no hi va haver molta pressió per imposar l'islam, de manera que no hi va haver molts conversos.
Si no fos per què va neixer molts anys més tard, es podria dir que aquell Islam seguia fil per randa els consells de Maquiavel, o potser aquest es va inspirar en ells per escriure 'el Príncep'.
Van unos 200 años atrasados, pero nos cogeran...
ResponEliminavols dir Miquel? agafar-nos no crec, i conquerir-nos sembla difícil.
ResponEliminaYo no creo que el Islam alcance al Cristianismo, ambos sucumbirán ante el avance de la cultura y espero que esto ocurra, ambas religiones han servido de lastre al desarrollo de la Humanidad, menudos jetas, se creen que son la voz de dios, no se puede ser más "fantasma".
ResponEliminaDaniel,más de uno, de dos y de tres 'imams', són analfabetos, los curas por lo menos, saben latín, aunque unos y otros han sido y son un autèntico lastre para el desarrollo de la humanidad.
ResponEliminaAunque, como decia no recuerdo quién: Cuando el hombre deja de creer en Dios, cree en cualquier cosa peor.
Y con eso no estoy de acuerdo, yo no creo ni en Dios ni en los hombres, pero esta postura no es lesiva para nadie, lo que no se puede decir de las religiones.