. -

A L'ESTACIÓ FERROVIÀRIA



Va passar fa dos anys en una estació ferroviària allunyada de la mà de Déu, prop de Penza.  Una petita multitud es trobava en una cantonada de l'edifici de l'estació. Vaig decidir acostar-m'hi també. Va resultar que estaven acomiadant un soldat que s'embarcava cap el front.

El soldat..., borratxo amb el cap dret, tocava un petit acordió. Un jovenet - un obrer, a jutjar per la seva aparença - estenia les mans cap l'executant i murmurava, amb tot el cos tremolant:

- Escolta, Iván, la portes bé, la portes bé ... Llavors es va allunyar i va deixar caure unes quantes gotes de colònia en un got brut amb aiguardent.

Una ampolla amb tèrbol líquid passava de mà en mà. Tots havien begut massa. El pare del soldat estava assegut al pis, una mica apartat, pàl·lid i silenciós. El germà del soldat seguia vomitant. Va caure, la seva cara va colpejar el bassal de vòmit i es va quedar adormit.

El tren va arribar a l'estació. Va començar el comiat. No obstant això, el pare del soldat no va voler moure's; ni tan sols es va aixecar ni obrir els ulls.

-Semyonych, Aixeca't va dir el obrer. Dóna-li la benedicció al teu fill.

El vell no va respondre. Van començar a sacsejar-lo. Un botonet enganxat al seu barret de pell penjava d'un fil, balancejant-se d'un costat a un altre. Es va acostar un policia.

-¡Idiotes, va dir, el tipus és mort i encara el segueixen sacsejant!

Va resultar que tenia raó. El tipus s'havia adormit i passat a millor vida. El soldat s'ho mirava, sense saber què fer. L'acordió tremolava a les seves mans i aquestes vibracions feien que sonés com si l'estigués tocant.

Així és -seguia dient-, així és - va estendre la mà amb l'acordió i afegí -: L'acordió se'l queda Pete.

El cap d'estació va aparèixer a la plataforma.

- Segueixin festejant - va dir -, han  trobat un bon lloc per celebrar ... Prokror, fill de puta, dona la segona trucada ...

El policia va colpejar la campana dues vegades amb la gran clau de ferro del bany de l'estació (el batall de la campana havia estat arrencat feia molt de temps).

Per què no t'acomiades del teu pare li va dir algú a soldat-, en lloc de quedar aquí com una bèstia idiota?

El soldat es va inclinar, va besar la mà freda del seu pare, es persignà i va caminar cap al tren. El seu germà continuava adormit sobre el seu propi vòmit.

Aviat se'n varen endur al vell. La multitud es va començar a dispersar.

Segons tu, aquesta és la nostra vida de sobrietat - va dir un diminut comerciant que estava prop meu -. Cauen com mosques aquests fills de puta ...

- "Vida de sobrietat" una merda - va parlar un pagès barbat amb veu ferma i pausadament. El nostre poble és un poble borratxo, perquè necessita tenir la mirada tèrbola ...

Què dius? va preguntar el comerciant, aparentment tenia dificultat per sentir-lo.

Mira aquí respongué el pagès i va apuntar amb la mà cap al remot camp negre que s'estenia fins a l'infinit.

¿I això què?  

- "I això què?" I això què?. És que es veu una mica tèrbol allà? Per això el nostre poble necessita una mirada tèrbola, de debò, tèrbola.



A l'estació ferroviària
[Conte. Text complet.]
ciudadseva.com
Isaac Babel

Era, Sant Petersburg, Rússia, 1918
Share:  

2 comentaris:

  1. La frase :
    " El nostre poble és un poble borratxo, perquè necessita tenir la mirada tèrbola ..."
    no sólo se puede aplicar al pueblo de San Petesburgo. Parece que estemos necesitados de luchar contra alguien. Siempre empuñando las armas, las fisícas y/o las verbales.
    salut

    ResponElimina
  2. Miquel: borratxo tot es veu millor, es veu, o no es veu segons què que no interessa veure.

    ResponElimina

.
.