He sabut a l'instant que eres tu, no ho havia escoltat ni llegit mai enlloc, però el cop de vent, el brogit curt i intens que fins i tot m'ha bellugat la bicicleta en un matí tranquil quan passava per Torre Romeu, en aquell instant estrany, he sabut oh mort! que acabaves de passar pel meu costat, i com no sols errar, és que no anaves per a mi, però he sabut... que eres tu, i no m'ho invento, simplement ho he sabut, ho he intuït.
Després, baixant cap a Santiga quan m'he fotut la castanya amb la bici, per un instant, mentre queia, he pensat que havies tornat a buscar-me, però no ha estat aixi, l'incident s'ha saldat amb rascades varies i alguna contussió, i diria que m'ha salvat que en el moment de l'accident estava pensant en les paraules de Punset de que no està escrit enlloc que ell s'hagi de morir, producte possiblement de l'incident anterior a Torre Romeu. Ja veig que m'hauré de dedicar a anunciar pa de plàstic de 'doble horneado'.
Passa de llarg però sempre torna i guanya, és així i no s'hi pot fer res malgrat els avenços científics i que els metges rumbegin sobre això de 'rebaixar la mortalitat'
intentaré explicar-ho: Anava amb la bici sense presses i de sobte va ser nomès un instant, com un fibló que em va passar fregant i fins i tot es va bellugar la bici, i després silenci. Va ser una sensació rara, però no se perquè em va semblar, vaig intuir o potser vaig saber que era ella. Després vaig mirar a Google i hi ha chamans que parlen del vent de la mort i altres coses similars, però el que em va quedar és la meva impressio d'aquell moment, i desptrés la galeta que em vaig fotre amb la bici menttre pensaba - no se perqué - o potser per la mort, en Punset.
salut
M'alegro molt que no hagi passat d'una patacada moderada i vigila, que sense els teus blogs no serem res, ep, poca broma...
va ser una caiguda tonta, estaba el cami molt malmés per les ultimes pluges, però vaja, vaig tornar a casa damunt de la bici, millor dit, vaig baixar fins a Santiga a esbandir-me a la font al costat del safareig. Aigua i sabó és el millor per desinfectar les ferides deia un metge.
Ja et dic que això de l'exercici és molt poc saludable. En Botín feia poc que havia jugat un partit de futbol quan la va palmar.
Cuida't i (més que mai) salut!
ALLAU, jo surto amb la bici a pasejar i fer fotos pel camí, no faig com el meu germà petit que és d'aquests que van a tota pastilla pels camins. Jo, piano piano que diuen que així s'arriba lontano.
salut
Noi..."ojo al Cristo que es de plata"
La Sra Mort de vegades es despista, va amb presses i passa amb vent especial. Però no s'equivoca.
De tant en tant no va malament una salutació afectuosa, ens fa veure que això és una broma que no dura gens.
Cuidat.
una salutació i adeu, Miquel, que no hi pressa per anar-se'n
LA MEVA FILLA,LA PRESENT,I ENCERTA,QUANT JO VAIG ESTAR A PUNT DE "PALMARLA",ELLA VA FER CORRER A TOTHOM,I VA ANAR D'UN PEL.
PERO EN EL SEU PARE,HO VA PRESENTIR 24H.AVANS,NINGU LI VA FER CAS...UN INFART MORTAL.
AMB EL FILL D'UNA AMIGA,EN COMA,DIU QUE VA SENTIR UNA FORTA ENGOIXA EL TROBARSE PEL CARRER POCAS HORAS AVANS DEL ACCIDENT....
ES DIU QUE HI HA MOLTA GENT AIXI,PERO TU L'AS FET PAM I PIPA,AIXI QUE CUIDAT.
em cuidaré Oliva, però aixó no depen pas de mi.
Vés amb compte amb l'esport, Francesc, perquè el qui va dir que l'esport és salut la va palmar.
que no faig esport Lluís, que ja sé que no és bo, jo vaig a passejar amb la bici, a fer fotos, m'emporto l'esmorzar i al bidó coca-cola fresca o cava tabè fresc. I vaig xino xano.