He sabut a l'instant que eres tu, no ho havia escoltat ni llegit mai enlloc, però el cop de vent, el brogit curt i intens que fins i tot m'ha bellugat la bicicleta en un matí tranquil quan passava per Torre Romeu, en aquell instant estrany, he sabut oh mort! que acabaves de passar pel meu costat, i com no sols errar, és que no anaves per a mi, però he sabut... que eres tu, i no m'ho invento, simplement ho he sabut, ho he intuït.
Després, baixant cap a Santiga quan m'he fotut la castanya amb la bici, per un instant, mentre queia, he pensat que havies tornat a buscar-me, però no ha estat aixi, l'incident s'ha saldat amb rascades varies i alguna contussió, i diria que m'ha salvat que en el moment de l'accident estava pensant en les paraules de Punset de que no està escrit enlloc que ell s'hagi de morir, producte possiblement de l'incident anterior a Torre Romeu. Ja veig que m'hauré de dedicar a anunciar pa de plàstic de 'doble horneado'.