LA VISITA DEL RANCOR

Rosa Díez: "Si no fos perquè a Euskadi ens mataven, el cas de Catalunya és pitjor" - ... La líder d'UPyD considera que aprovant la llei de consultes, el PSC ha posat "l'últim clau del taüt del PSOE"

"Lluny de rebaixar el to, la líder d'UPyD, l'exsocialista basca Rosa Díez, ha afegit aquest cap de setmana més llenya al foc des de Gijón, on hi han celebrat unes jornades titulades 'Pensa un país'. "Si no fos perquè a Euskadi ens mataven, el cas de Catalunya és pitjor", va etzibar Díez. Segons publica el diari Elcomercio.es, per Díez, en el cas català, "tot semblava tan normalet, tan europeu, que ha anat germinant", i la societat catalana "ha anat acceptant aquest discurs en què el nacionalisme sembla el que és modern, progre", fins que, a criteri seu, "s'ha vist que perillós que és".

Díez, que va acusar Mas i els partits que donen suport al 9-N d'actuar amb "trilerisme i filibusterisme polític» per la dilatació de la publicació de la llei de consultes al 'Diari Oficial de la Generalitat', va carregar amb duresa també contra el PSC pel seu suport a la llei de consultes no referendàries i de participació ciutadana. Creu que amb el seu vot, els socialistes catalans han "posat l'últim clau del taüt del PSOE". "Per què no es tenen una mica de respecte a ells mateixos o a les seves mares?", va etzibar dirigint-se al PSC.

"Perdeu tota esperança"

La líder d'UPyD va va instar el sobiranisme català a "perdre tota esperança" perquè s'imposarà l'estat de dret: "Vull dir a Artur Mas, als secessionistes i als socialistes que es fan els despistats que perdin tota esperança, perquè per damunt de filibusterismes polítics hi ha l'estat de dret, que triomfarà". D'entrada, va reiterar la seva intenció d'impugnar la normativa catalana.

El paràsit número 1 de la política espanyola està molt desesperada, l'ombra de ciutadans i podemos la té molt preocupada, atès se li ensorra el xiringuito, el seu partidet UPyD, que no té unió, desconeix que és el progrés i democràcia i ella és un oxímoron. una autèntica paràsita de la política que vomita odi a dojo, un odi despitat, d'impotència, sense arguments, sense ideari, sense ideologia, sense projecte, és el no res a qui se li acaba el negociet, tot en ella es rancor vers el seu propi fracàs i indefinició, i això la té en aquest estat. Sort que ja queda poc per perdre-la de vista, té els vots comptats, posa claus al taüt del PSoE i ella pobra, no té ni taût.