Del cinema a l'Estat totalitari, hi ha tota una gamma d'institucions que procuren el silenci. I al seu marge, les gents parlen - allò que feia Babbit (*) -, es confessen, conten, criden: però no dialoguen. I és que viuen partits en dos àmbits estranys al del diàleg: la cel·la individual, el clos subjectiu, i la riuada massiva, la concentració multitudinària. JOAN FUSTER.



(*) dedueixo que Fuster es referia a Babbitt de Sinclair Lewis.