"El bisbe d'Alcalá de Henares, Juan Antonio Reig Pla, ha acusat el president del Govern, Mariano Rajoy, d'insensatesa... per retirar la llei de l'avortament i d'estar "infectat" pel 'lobby' gai. La suspensió de la contrareforma de l'avortament amenaça de mobilitzar l'Església i com a abanderat ha aparegut amb estil inconfusible; segons la seva opinió, el PP és "un partit liberal, informat ideològicament pel feminisme radical i la ideologia de gènere, i 'infectat', com la resta dels partits polítics i sindicats majoritaris, pel 'lobby' LGBT".

 Pel bisbe d'Alcalá, la defensa de l'avortament és diabòlica i aquesta decisió del Govern del PP obre als catòlics espanyols la possibilitat d'un "nou inici", en què ha plantejat "suscitar una resposta civil organitzada i capaç de mobilitzar les consciències" i "fer una crida a promoure iniciatives polítiques que facin seva, integralment, la doctrina social de l'Església". A més, posa a la mateixa balança l'avortament amb l'esclavitud: "El camí serà llarg i difícil, ja va passar amb l'abolició de l'esclavitud. La maduració de les consciències no és empresa fàcil, però el nostre horitzó, per la gràcia de Déu, és el de la victòria del bé", ha manifestat Reig Pla.
Aquest individu, aquest hipòcrita fariseu no em mereix cap respecte, és un desgraciat, i potser se li hauria de fer la prova d'alcoholèmia, o passar-lo per un psiquiatra entès. Aquest individu està malalt, i a més a més, parla d'un aspecte en el qual ell i la seva secta no hi tenen ni poden dir-hi res, no és del seu negociat, atès són ells els primers que no procreen desobeint el missatge de Jesús: 'creixeu i multipliqueu-vos', i aquesta patuleia com a màxim el que fan és tenir alguna amistançada d'amagatotis o dedicar-se a violar nens, en nom de déu això sí.

El Papa Francesc hauria de cessar immediatament aquest subproducte, aquest error de la naturalesa, que no se com, però ha arribat a Bisbe."

Se'n pot parlar de l'avortament, estar a favor o en contra, però ningú té dret a decidir sobre el fet, només la futura no futura mare, i prou. Aquest déu inexistent i els farsants que el representen no pinten res ni poden decidir res, de fet, els seus béns terrenals haurien de ser expropiats i retirats tots els privilegis que tenen del concordat amb la Santa Seu. Ni aigua a la gran vergonya eterna de la humanitat.

 Sobre l'avortament en parlava en aquest mateix bloc fa sis anys...
 "Haig de reconèixer que no sóc a nivell personal partidari de l'avortament, però no per qüestions religioses, i possiblement ni tan sols ètiques, simplement no em sembla bé de la mateixa manera que de vegades no saps perquè t'abelleixen unes coses i altres no, perquè unes decisions determinades et repugnen i altres simplement les comprens i justifiques. I no ho dic per la lletania dels catòlics intransigents, que si és matar o assassinar un fetus, i bajanades demagògiques d'aquestes que s'eroguen en erigir-se ells en el bastió d'un comportament ètic que tant poc han practicat, i practiquen i que a més a més ens volen imposar. El problema de l'avortament tal i com jo ho veig és que ningú té cap dret a interferir-hi, ni l'Estat, ni la Justícia i menys encara l'Església, perquè és aquesta una decisió personal de responsabilitat absoluta de la dona embarassada.
Malgrat quan he dit i com afirmava al començament no en sóc partidari perquè un embrió, un fetus és ja vida, però no vida donada per Déu, vida a seques, i no em sembla bé el fet d'avortar, ara, no sóc jo ningú per condemnar-ho o criminalitzar-ho com fan sobretot els catòlics, a banda que s'haurien de preocupar dels seus, però aquests catòlics volen controlar la vida de tothom i imposar la seva ètica i moral a tothom, que aniríem arreglats també si els féssim cas. No són precisament allò que se’n diu un exemple a seguir al llarg de la seva història de més de dos mil anys, perquè si algú hi entén d'anorrear son ells i quan s'hi han posat, s'hi han ben posat.
He vist néixer les meves filles, totes tres, i el miracle de la vida, aquella menudalla que surt per un forat angost, que sembla impossible pugui passar i treu primer el cap i mica en mica va sortint i tarda una eternitat en arrencar el plor, i te la donen, i l'agafes com si fos una delicada figura de porcellana i la sents bategar sobre teu, i aquella cosa menuda, arrugada, bruta encara, vermella, que ja té la seva pròpia entitat, i diguem-ho clar, lletja de nassos, és com un petit gran i inexplicable miracle que passa a formar part de la teva vida......per sempre.
Tant que ens entabanem en buscar quin és el sentit de la vida, i potser sigui aquest, tenir fills, que ens donen nets i al pas que anem, nets que et donaran besnéts. Néixer, reproduir-se i morir, per perpetuar l'espècie, que semblant poc, ben mirat és molt.
No estic a favor de l'avortament, però tampoc hi estic en contra, no sóc qui per jutjar ni dir que ha de fer ningú en una qüestió tan personal i important com aquesta, puig qui dona la vida és qui decideix arrabassar-la, si li sembla o es veu en la necessitat, i no hem d'oblidar que la vida la dona la relació d'una parella, i no Déu, si de cas la naturalesa, que és qui al cap i a la fi, també ens acaba matant."