Recordo haver escrit: sovint, els homes diem que les dones són complexes, i contestar-me: tant de bo tinguéssim nosaltres la seva... senzilla complexitat. I aquest és el secret de la comprensió de l'etern femení, no és fàcil però té el seu que.... Quan un home diu no!, és no! i si diu si!, és si!, però en les dones no és ben bé així; un no femení, pot ser un si, un potser, o un que no ho veus que si burru, o a l'inrevés un si, pot ser molt condicionat, i significar un no. Aquest és el secret de la comprensió de l'etern femení, si és que hi ha secret. De totes maneres a les dones com als homes, el més important no és comprendre'ls, només cal respectar-los i estimar-los, amb aixó és més que suficient, almenys a mi m'ha anat fins ara, molt bé.