Quin és el sentit i significat de la vida a la terra i de la vida de l'home en particular? Aquesta pregunta, des de la seva infantesa, va perseguir Gurdjieff i no va deixar de buscar fins que va trobar la resposta. 
Experimentant les guerres, les misèries, les alegries i les desil·lusions, es preguntava per què i per a què existeix la vida a la terra? ¿A quin propòsit serveix si és que serveix algun? 
Amb la ferma meta de trobar una resposta Gurdjieff va ser capaç de creuar deserts i muntanyes, arribar a monestirs recòndits i temples desconeguts, de patir fam, privació, condemnes, perills i exilis. Gurdjieff va buscar en la religió i la ciència, però cap era completa en si. Va comprendre que la resposta havia d'estar en el passat: segur que homes de totes les èpoques havien compartit la seva set de coneixement, segur que molts havien ja buscat i alguns trobat i deixat petjades. 
Va iniciar així una incansable recerca que el portaria a realitzar múltiples expedicions fins que va trobar a Egipte els principis fonamentals, teòrics i pràctics de l'antic Ensenyament Esotèrica, el Camí sagrat de la transformació interior a la vida ordinària. Al llarg dels temps, elements d'aquest ensenyament es van dispersar cap al nord i per recuperar i reordenar les lleis d'aquest coneixement, Gurdjieff va viatjar per Àsia Central, Pèrsia, Kurdistan, Afganistan, Tibet i Mongòlia entre altres llocs. 
Va comprendre que "tret que la Saviesa d'Orient i l'energia d'occident s'uneixin de forma harmoniosa, el món com el coneixem serà destruït". Per aquesta raó, el 1911, Gurdjieff va prendre el jurament secret de dedicar la seva vida a la tasca de transmetre aquest coneixement fins llavors desconegut a occident i elevar el nivell de consciència de la gent: el va anomenar el Quart Camí.