ÚLTIMS ESCRITS :

EL QUART CAMÍ



Quin és el sentit i significat de la vida a la terra i de la vida de l'home en particular? Aquesta pregunta, des de la seva infantesa, va perseguir Gurdjieff i no va deixar de buscar fins que va trobar la resposta. 
Experimentant les guerres, les misèries, les alegries i les desil·lusions, es preguntava per què i per a què existeix la vida a la terra? ¿A quin propòsit serveix si és que serveix algun? 
Amb la ferma meta de trobar una resposta Gurdjieff va ser capaç de creuar deserts i muntanyes, arribar a monestirs recòndits i temples desconeguts, de patir fam, privació, condemnes, perills i exilis. Gurdjieff va buscar en la religió i la ciència, però cap era completa en si. Va comprendre que la resposta havia d'estar en el passat: segur que homes de totes les èpoques havien compartit la seva set de coneixement, segur que molts havien ja buscat i alguns trobat i deixat petjades. 
Va iniciar així una incansable recerca que el portaria a realitzar múltiples expedicions fins que va trobar a Egipte els principis fonamentals, teòrics i pràctics de l'antic Ensenyament Esotèrica, el Camí sagrat de la transformació interior a la vida ordinària. Al llarg dels temps, elements d'aquest ensenyament es van dispersar cap al nord i per recuperar i reordenar les lleis d'aquest coneixement, Gurdjieff va viatjar per Àsia Central, Pèrsia, Kurdistan, Afganistan, Tibet i Mongòlia entre altres llocs. 
Va comprendre que "tret que la Saviesa d'Orient i l'energia d'occident s'uneixin de forma harmoniosa, el món com el coneixem serà destruït". Per aquesta raó, el 1911, Gurdjieff va prendre el jurament secret de dedicar la seva vida a la tasca de transmetre aquest coneixement fins llavors desconegut a occident i elevar el nivell de consciència de la gent: el va anomenar el Quart Camí.

13 comentaris:

  1. Una doctrina molt curiosa per cert.
    salut

    ResponElimina
  2. Veig que no el van escoltar gaire...

    En el fons molts volem trobar el nostre camí però tenim tendència a desobeir, a experiemntarm a provar i cagar-la.

    Salut i bon cap de setmana.

    ResponElimina
  3. experimentar era la paraula m'ha traït l'acte de cagar-la jajaja

    ResponElimina
  4. Cada uno tiene su camino, es lo bueno, lo que le da valor a un enseñanza son los errores comunes de quienes son ajenos a ella. Por eso mismo tiendo a ser autodidacta y a cada vez hacer menos proselitismo de nada.

    ResponElimina
  5. cagar també és experimentar Gemma. El plaer pot ser igual o similar al de menjar, de fet una cosa és conseqüencia de l'altre.

    ResponElimina
  6. Tmujin: pero ¿tu no vendes camiones? lo digo por de auto-didacta. Perdona! es un chiste de abuelo cebolleta.

    ResponElimina
  7. Si ja ho vam veure uns quants posts enrere...

    ResponElimina
  8. no el recordo aquest Gemma.

    Hi havia aquest:http://blocfpr.blogspot.com.es/2013/10/el-secret-de-goethe.html

    aquest altre personal:
    http://blocfpr.blogspot.com.es/2014/01/el-dia-que-va-venir-el-sr-ministre.html

    o aquest d'un llibret que em varen esvanejar sobre les virtuts del cagar:http://blocfpr.blogspot.com.es/2011/10/sobre-les-virtuts-del-cagar.html

    però el de la Soraya no el recordo.

    salut

    ResponElimina
  9. Dius que una cosa porta a l,altre doncs si la soraya fa cara de restreta...tan se val no em vull posar escatologica de fet la meva dita no anava per aquí estic al móvil i no tinc gaire paciencia amb el teclat despres llegire els links gracies estic al tren adeu

    ResponElimina
  10. Ara l'he recordat, era aquella foto crec que a Saragossa.

    ResponElimina
  11. Terrible!!! crec que després de saber aquets episodis ja som amics jajaja

    A mi em costa molt parlar d'aquestes intimitats, de fet si hagués tingut que fer la mili crec que a la setmana m'haguéssin ingressat per tinença il·lícita de personalitat pepera.

    Sort que tenies cinc anys, Franciscu.

    El de Goethe també es pot llegir :D

    Apa, adéu, no et dono més la tabarra per avui.

    ResponElimina
  12. no deixa de ser cueriós Gemma, normalment som els homes als qui ens costa parlar d'intimitats, mentre les dones ho feu amb molta naturalitat.

    salut

    ResponElimina