El fanàtic és incorruptible: si mata per una idea, pot igualment fer-se matar
per ella; en els dos casos, tirà o martir, és un monstre. No hi ha éssers més
perillosos que els que han patit per una creença: els grans perseguidors es
recluten entre els màrtirs als quals no han tallat el cap. Lluny de disminuir la
gana de poder, el sufrimient l'exaspera; per això l'esperit se sent més a gust
a la societat d'un fanfarró que a la
d'un màrtir; i res li repugna tant com
aquest espectacle on es mor per una idea ... Fart del sublim i de carnisseries,
somia amb un avorriment provincià
a escala universal, amb una Història l'estancament de la qual seria tal que el dubte es
dibuixaria com un esdeveniment i la
esperança com una calamitat. E.M.CIORAN
Hoy me he asustado.
ResponEliminahe pasado sobre las 12´30 por plaza Catalunya, venía del mar dirección Rambla de Catalunya, hacia Consell de Cent.
Trapos, muchos trapos de colores. Rojos y amarillos, pero esta vez las franjas más separadas...en vez de ser cuatro amarillas sólo había una.
Y eran de otra raza, de otra estirpe, eran casi todas, digo todas, en femenino, rubias...si como normandas...Ellos no. Ellos eran irreconocibles...estaban detrás de gafas de Ray Bans y y todo eso...
No me gustan las banderas, no me gustan los trapos, las escarapelas, las insignias, los eslogans, las devociones marianistas ni las multitudes enfervorizadas besando una tela de colores...No me gustan.
tenia dues fotos mes per il·lustrar l'escrit, una de independentistes i una altra dels d'avui a la Plaça Catalunya-.He triat aquesta d'una peli d'Amenabar simplement per estética, però hi ha varies menes de fanàtics Miquel, sota banderes o sota devocions.....
ResponEliminaA mi más que los fanaticos y los martires, me molestan quien los crean y quien los manda a la muerte o a la estupidez.
ResponElimina