JA HI TORNEM A SER

Des que vaig començar aquest bloc, cada sis mesos penjo el mateix comentari quan arriba l'hora de canviar l'ìdem. Si res ha canviat res crec haig der tocar, i passat aquest temps segueixo sense veure les avantatjes d'aquesta decisió dels Governs (no tots) i si els inconvenients. L'ùnic que canvia és que cada sis mesos per amenitzar una mica la noticia canvien la xifra del suposat estalvi energètic. Aquest cap de setmana torna a tocar la collonada aquesta del canvi d'hora, d'ací l'escrit. Només recordar, perquè sempre hi ha gent que té dubtes, que la matinada d'aquest diumenge s'hauràn d'endarrerir el rellotges una hora. 

De fet, això del canvi d'hora és el resultat d'una decissió equivocada que ningú s'atreveix a corretgir per no quedar en evidencia, o deixar-hi als seus predecessors.

"Lluny de l'adaptació horària que duien a terme algunes cultures, com l'egípcia o la mesopotàmica, que dividien les hores de llum en períodes de 12 hores flexibilitzant així el temps, el primer a plantejar el canvi horari com a mètode d'estalvi va ser Benjamí Franklin. El considerat un dels pares fundadors dels Estats Units va publicar una carta el 1784 des de França en la qual relatava que els parisencs estalviaven en espelmes aixecant-se una hora abans. La proposta de Franklin, però, no va prosperar. 
No va ser fins a 1905 quan la idea va reaparèixer amb més força de mans del constructor anglès William Willett. Durant el seu habitual passeig a cavall previ a l'esmorzar, Willet va recollir en la quantitat d'hores que dormien els londinencs durant el dia. El constructor va publicar la seva idea de l'horari d'estiu dos anys més tard, però, perquè no fos tan brusc el canvi, Willet va proposar transicions de 20 minuts setmanals, però aquesta mesura mai es va afegir per la complexitat que comportava. No va ser fins el 30 d'abril de 1916, però, quan es va aplicar per primera vegada. La mesura es va institucionalitzar el 1974 arran de la primera crisi del petroli, quan alguns països, entre els quals hi havia Espanya, van decidir avançar els seus rellotges per aprofitar millor la llum del sol i gastar menys electricitat en il·luminació. Des de 1981 el canvi d'hora s'aplica com a directiva i cada quatre anys es renova successivament.

A Japó no l'han aplicat mai aquest canvi horari. Perquè?, us preguntareu sagaçment. Doncs perquè consideren que no serveix per a res ni te cap utilitat ni representa cap estalvi, és més, alguns estudis independents gens sospitosos apunten que encara augmenta una mica el consum.

La Generalitat calcula que aquest canvi permetrà un estalvi de 18,9 milions d'euros a Catalunya (aquesta és la xifra que canvien cada any, a ull). A Espanya segons la folclórica IDAE l'estalvi es d'uns 300 milions d'euros. En realitat l'autèntic estalvi energètic seria si ens facturessin el que pertoca de llum, gas i aigua en comptes d'anar-hi carregant un concepte rere l'altre en unes factures indesxifrables que fan que paguem la llum més cara d'Europa. 
Hi hauria estalvi energètic si els sucessius Governs haguessin vigilat i obligat a construir les vivendes de manera que hi hagués estalvi energetic per elles mateixes, com la instal·lació de plaques solars entre altres coses i finestres d'alumini, que s'ha hagut danar posat de mutu proprio, però no en la construcció dels edificis.

Estalviariem energía si la televisió s'emetès en uns horaris racionals, començant pel futbol i si de fet, ens regissim per l'hora del sol, però tot això que estic suggerint porta feina i es necessita fer aquella activitat tan feixuga pels Governants que és pensar i prendre decisions raonables.

M'agradaria em diguessin on s'estalvien aquests diners. No en les indústries, doncs poques naus si és que n'hi ha alguna, treballen amb llum de dia. No als supermercats, sempre treballen amb els llums encesos. No a les cases, la que estalviaràs de la tarda, la gastaràs al matí - malgrat que si entenc que aquí hi pot haver un petit estalvi - despatxos en general, el que guanyin per un costat el perdran per un altre i tenint en compte que la majoria comencen a les vuit o les nou del matí i aquesta hora ja hi ha llum natural - i solen acabar pels voltants de les sis o set de la tarda, poc es notarà per a no dir gens. Possiblement la meva ignorància no em deixi veure on es produeix aquest estalvi, però no dono per a més, i, com no m'en fio gens d'aquesta tropa que per un costat em diuen que estalvií aigua en rentar-me les dents i després van i perden la de Jesus és Crist d'aigua per les canonades, que posen mides inversemblants i inùtils a nivell de trànsit, que fan estudis carissims i rarissims i mes collonades variades, no fan que la meva credibilitat o confiança en les seves decissions, s'anteposin a aquesta esmentada ignorància. Perquè simplement no és veritat, una vegada més menteixen amb la seva habitual facilitat per manipular les dades segons els hi convé. I sinó, algu que hi entengui, si li plau, que m'expliqui com i on s'estalvien aquests dinerons, però sense fer trampes".

AFEGITÓ: En una enquesta que fa la Vanguardia entre els seus lectors digitals, el 82% no està d'acord amb el canvi d'hora.