Jo, de gran, vull ser catòlic, Espanyol i del PePé. Si és que no hi ha res com aquest conjunt, és la fórmula perfecta per expiar les malifetes només amb una paraula: Perdó. Acorralats per la munió d'imputats de l'entorn del carrer Gènova, els assessors de don Tancredo han acabat recurrent a la tàctica més vella del món per guanyar temps i de passada demanar la clemència de nostre Senyor Jesús és  Crist i el seu pare. 'Ho sento molt, no tornarà passar': com va dir al seu día el Bourbon caçador d'elefants i senyoretes. I de la mateixa manera pretén justificar Tancredo Rajoy, el que és injustificable, la quantitat de merda que hi ha a les clavegueres del seu partit i que quan s'embussen els imbornals aflora pels carrers. Semblava que nomes hi havia merder a l'oasi català, però al oasi de las gambes amb gabardina i bocata calamares tenen també un bon marró. 
Tot plegat, per acabar en no res, o segurament amb el jutge Ruz exiliat a Mozambic. De fet, haurien d'haver rebut abans clases de demanar perdò, per fer-ho amb un cert estil i de manera que sembles creïble, però tant Rajoy com Esperanza Aguirre, ho han fet amb la boca petita i malament, vindría a ser com si algun alemany hagués de demanar perdó, no en sabria, se li notaria la falsedat, i aixo és el que els hi ha passat a Rajoy i Aguirre, màxime quan a la hora de veritat, a l'hora de depurar la corrupcio, de fer foc nou, imposen la seva majoria per evitar-ho. I aixi van fent els dels PePé, donant vots a cada segon a Podemos i creant nous independentistes a Catalunya. Mai tan pocs ho havien fet tan malament. Ai, aquell vell país ineficient segueix malauradament, com sempre...