TUPPERWARE DIGITAL


Com qui us escriu viu dins del que seria Sabadell en el microclima de la Creu Alta, que no deixa de ser un petit poble dins la urbs, i amb vocació d'eremita surt poc i si ho fa és amb la bicicleta lluny de carreteres i aglomeracions, no deixa de sorprendre's com quan avui, que he anat a BCN a una reunió que em pensava era de literatura digital i més aviat crec que he anat a una reunió de tupperware digital,(deixem-ho aquí, no deixa de ser una apreciació personal) no deixa de sorprendre's de quan endollada està la gent als mobils de nova generació i al Wahtsapp. Tant a l'anar amb el tren de Sabadell a BCN com a la tornada, la majoria de la gent amb els qui compartía vagó estaven endollats teclejant i per suposat somrient, llevat d'un xicot que parlava en veu alta, però no amb ell mateix, com els bojos del poble d'abans, sinó mitjançant un petit micròfon, a través del qual discutia que fer per sopar amb algú que hi havia a l'altra banda, comentaba d'anar a comprar menjar congelat i que no s'acabava d'aclarar amb el forn (ja en som dos). Sincerament, em sentia rar, estrany, com desubicat, com si acabes d'arribar d'Arbeca o de fora a un nou món,on, malgrat tanta comunicació, la gent viatja i viu incomunicada. Angoixadament incomunicada. 
Del Tupperware digital, ja en parlaré un altra dia, necessito païr tot el que he escoltat a la planta cinquena de l'Ateneu Barcelonés. Sí! ja sé que no és molt periodistic donar un titular i després parlar d'una altra cosa, però m'ha sortit així i qui em vulgui entendre ja m'entendrà. Ah! La foto que il·lustra l'escrit l'he tret de per ahí, no m'agrada retratar a la gent.

7 comentaris:

  1. Del solipsisme al "metro del Vallès" ja en tinc notícies de sobres; però m'has intrigat amb el tupper de l'Ateneu. Espero amb curiositat dades més concretes.

    ResponElimina
  2. Ja ens ens faràs cinc cèntims de l'Ateneu als qui som més eremites que tu.

    Avui, érem cinc persones al cinema, dues parelles mixtes i una noia. La noia, de tant en tant, agafava el mòbil, mirava, teclejava. Ei, molt de tant en tant, que no s'ha perdut res de la pel·lícula que fos fonamental, ni jo tampoc mentre la mirava.

    ResponElimina
  3. Jo la vaig passar bé. En realitat no sóc escriptor, sóc "escuchador", però el que va dir Florencio està en l'ordre del normal, fa temps que ja no s'escriu en papirs, la qual cosa passa és que va ser un crítica vetllada cap al món editorial, el clàssic, perquè l'escriptor, per la qual cosa es veu, mai sap quant ha venut ni on i que una vegada donat l'original al editor es queda sense drets.
    En fi, coses que no sabia en un món que desconec.
    Una abraçada

    ResponElimina
  4. Un circulo cultural... me acojono...

    ResponElimina
  5. Allau. de l'Ateneu poc hi ha a explicar, ho he fet en post posterior, aram lo dels phones whatsapp, francament, em va deixar preocupat. Recordo l'escena inicial de Farenheit 451º de Truffaut, amb totes aquelles antenes, el reflexe de la incomunicació duna societat tecnologicament avançada, pero totalment autista.

    ResponElimina
  6. quina gentada al cinema miquel, cinc i l'astròleg.
    Que era VO sotstitulada?

    ResponElimina
  7. no era un circulo cultural, era gente un poco rara (escritores) hablando de sus cosas, o intentándolo.

    ResponElimina